Tal dia com avui de l'any 1670, fa 347 anys, a la vila de Prats de Molló (Vallespir) esclatava la revolta antifrancesa dels Angelets de la Terra, la segona i la més sagnant a la Catalunya del Nord. Feia 18 anys i escaig que les monarquies hispànica i francesa havien resolt la fi del conflicte que les enfrontava amb una pau que mutilava Catalunya. Pel Tractat dels Pirineus (1659) la monarquia hispànica cedia a la francesa els comtats catalans del Rosselló i la Cerdanya –l'actual Catalunya del Nord–. La transferència de domini no va estar exempta de conflictes. Les autoritats franceses van incomplir –des del principi– la part del tractat que garantia les lleis i les institucions del país.

El primer xoc va venir per l'impost de la sal, un tribut que recaptava el govern municipal de Perpinyà. Les autoritats borbòniques no només el van confiscar sinó que el van incrementar exponencialment. També els pagesos –el cos social majoritari al conjunt del territori– es van sentir especialment perjudicats. Sobretot, els grans propietaris de ramats. La sal era un element bàsic per al bestiar. La primera revolta (1667-1668) va esclatar amb la negativa dels pagesos a pagar l'impost, anomenat gabella. La reacció del Consell Sobirà –l'òrgan de govern provincial– va ser declarar una guerra a la pagesia, que es va resoldre amb un pacte que rebaixava l'impost de la sal.

Mapa francès del Rosselló, finals del segle XVII.

Una ferida mal tancada que es va reobrir dos anys després. La detenció de l'Hereu Just –un dels líders de la primera revolta– per causes no explicades però que feien referència a venjances personals, va ser l'espurna que va encendre la metxa. Es va desfermar una guerra de guerrilles –els Angelets de la Terra– que va atemptar contra els funcionaris i els interessos francesos. Els angelets van assaltar diversos cobradors –gabellots– i les viles d'Arles i de Ceret i van executar el batlle. El Borbó francès va respondre enviant-hi un exèrcit de 4.000 homes, que va cobrir de mort el país. Els líders de la revolta –Descatllar i Puig– van ser capturats, empresonats, torturats, degollats i esquarterats.

La repressió borbònica va desencadenar una persecució implacable, traduïda en sancions desorbitades, confiscacions de béns, condemnes a galeres i execucions sumàries. Els Borbons, que ja havien tingut una actitud deshonesta en la revolució independentista dels Segadors (1640), alimentaven el seu desprestigi al Principat. El clima d'odi era tan insostenible que el Borbó francès va ordenar iniciar negociacions amb l'Habsburg espanyol per intercanviar els comtats nord-catalans pels Països Baixos hispànics –la Valònia, de llengua francòfona–. La negativa de la Cancelleria de Madrid –especialment interessada a castigar el Principat per la revolució independentista– va consagrar la mutilació definitiva de Catalunya.

Mapa francès de la costa mediterrània occidental, finals del segle XVII.