Tal dia com avui de l'any 2005, fa 12 anys, el Congrés dels Diputats —la cambra baixa de les Corts espanyoles— aprovava l'admissió a tràmit del nou Estatut d'Autonomia per a Catalunya, amb el suport tant del partit del govern espanyol, el PSOE, com de tots els grups polítics parlamentaris presents a l'hemicicle, llevat del Partit Popular, que hi va votar en contra. En el decurs del mateix dia, el Partit Popular presentaria un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional espanyol, que decretaria la suspensió cautelar del nou Estatut fins que, passats cinc anys (2010), resoldria definitivament retallant-lo d’una manera substancial.

La majoria d'analistes polítics internacionals coincideixen en el punt que aquell dia el Partit Popular va encendre la metxa del conflicte contemporani entre Catalunya i Espanya. Poc després, el Partit Popular, llavors a l’oposició, promouria, per tot el territori de l'Estat espanyol, com una estratègia de pressió al TC, una iniciativa ciutadana de recollida de signatures contra l'aprovació d'un Estatut que, prèviament, havia estat consensuat per totes les forces polítiques catalanes —excepte el PP—, aprovat pel Parlament de Catalunya, referendat democràticament per la ciutadania de Catalunya i aprovat per les dues cambres de les Corts espanyoles.

Els mateixos analistes polítics internacionals coincideixen que aquella maniobra concebuda en clau electoral —que havia de conduir el PP de nou al poder— es va revelar com una gran palanca que eixamplaria l'esquerda entre Catalunya i Espanya, fins a convertir-la en un esvoranc de grans dimensions. Les històriques manifestacions cíviques i reivindicatives celebrades entre el 2010 i l'actualitat, els comicis del 27-S i el referèndum de l'1-O revelarien i avalarien, respectivament, que una bona part de la societat catalana, al voltant del 50%, abandonava l'estadi autonomista i postulava la independència com l’únic horitzó possible per exercir l'autogovern de Catalunya en plenitud.

Imatge principal: Làmina commemorativa de l'Estatut del 2006 / Enciclopèdia Catalana