Tal dia com avui, fa 149 anys, va néixer a Mataró (Maresme) Josep Puig i Cadafalch; el gran arquitecte urbanista de la Barcelona de principis del segle XX. Va iniciar la seva carrera, però, a Mataró, on va desenvolupar destacades actuacions urbanístiques locals. A partir del 1896 s'implica en gran projectes urbanístics de Barcelona, i es converteix en el director de les obres de prolongació de la Via Laietana, d'ampliació de la Plaça Catalunya, i de reforma de l'àrea de Montjuïc per allotjar l'Exposició Universal del 1929. Dissenya la Plaça d'Espanya inspirant-se en la de Sant Pere del Vaticà.
Puig i Cadafalch, també, va estar compromès amb els moviments polítics del primer terç del segle XX. Ideològicament situat en la dreta catalanista, va militar a la Lliga Regionalista de Cambó, i va formar tàndem amb Prat de la Riba per impulsar la Mancomunitat de Catalunya -la institució pre-autonòmica del 1914-. El 1917 el va succeir en la presidència. Durant el seu mandat es va manifestar partidari de França en el conflicte de la 1era. Guerra Mundial i el 1919 -amb el redibuix del mapa d'Europa com a conseqüència del conflicte- va impulsar la redacció d'un Estatut d'autonomia que contemplava obertament el dret a l'autodeterminació de Catalunya.
Però la faceta que és més desconeguda de la seva personalitat, és la d'activista cultural. Va treballar activament en projectes de difusió de la cultura catalana. I com a arquitecte va intervenir en la necessària i urgent recuperació del patrimoni històric i artístic del país. Després de la Guerra Civil del 36, va ser “depurat” per les autoritats franquistes. No li van permetre exercir la seva professió d'arquitecte. I ell es va lliurar en cos i ànima a l'Institut d'Estudis Catalans, que va presidir en els anys difícils de màxima persecució de la llengua i cultura catalanes.