Tal dia com avui de l’any 2004, fa 14 anys, moria a Olocau de Carraixet (Camp de Túria) Teresa Pla Meseguer, més coneguda com a Teresot, la Pastora o Florencio. Entre el 1949 i el 1960 havia estat una activa guerrillera antifranquista a les zones muntanyoses del sud de Principat i del nord del País Valencià (territori de la diòcesi de Tortosa). Teresa Pla havia nascut l’any 1917 en una família de pastors i en el paratge aïllat conegut com a mas de la Pallissa (a la vessant valenciana de la serra del Mont Caro) al terme municipal de Vallibona (Ports).

Teresa Pla va néixer hermafrodita: posseïa els dos sexes a la vegada, però no tenia definits ni l’aparell reproductor masculí ni el femení. Segons algunes fonts, els pares de Teresa, aconsellats per alguns pastors veïns i pel farmacèutic de la Sènia (Montsià), la van inscriure al Registre Civil com a dona per a evitar que quan fos gran hagués de complir el servei militar. Teresa es va criar al mas dels seus pares i, malgrat que no va anar mai a escola, els qui la van conèixer afirmaven que era una persona dotada d’una extraordinària intel·ligència natural.

Segons el periodista i investigador Miquel Alberola, un vespre de l’hivern de 1947, mentre transitava per un camí va ser detinguda per un escamot armat format per set guàrdies civils i dos sometents que venien d’incendiar una masia on hi havia refugiats dos guerrillers maquis. Teresa va ser duta a la casa quarter de Morella i els dos sometents (coneguts com a Herbeset i Torremiró) van revelar la seva condició. El tinent Mangas la va obligar a despullar-se, la va interrogar brutalment i li va introduir diversos objectes a la vagina amb l’únic propòsit d’humiliar-la.

Segons unes altres fonts, després d’allò Teresa Pla ja no tornaria a ser mai més la mateixa. Poc després es va unir a la partida de guerrillers antifranquistes que liderava el propietari del mas que havien cremat el tinent Mangas i el seu escamot. Teresa el coneixia perquè havia treballat un temps en aquella casa. Durant onze anys va ser una activa guerrillera, però mai va causar la mort de ningú. L’any 1960 va ser detinguda per la policia andorrana i deportada. Va complir condemna fins que el 1977 va ser amnistiada. Teresa Pla i la seva vida són un paradigma de l’Espanya negra del franquisme.

Imatge: Fotografia de Teresa Pla / Blog La Memoria. Canal Sur