Tal dia com avui de l'any 1933 va morir el primer president de la Generalitat republicana, Francesc Macià (Vilanova i la Geltrú, 1859). El seu enterrament va provocar una manifestació de dol multitudinària, similar a la de la mort d'Enric Prat de la Riba el 1917. Les seves restes reposen a la plaça de la Fe, al cementiri de Montjuïc.

Dos anys abans de la seva mort, Macià havia estat l'encarregat de restablir la institució de la Generalitat, dissolta el 1714 pel Decret de Nova Planta del Borbó Felip V. Després de tenses converses amb els ministres republicans espanyols, ja que Macià havia proclamat la "República Catalana dins d'una federació de Repúbliques ibèriques", es va acordar que la Diputació de Barcelona, càrrec pel qual realment Macià s'havia presentat, exercís de Generalitat, restablint d'aquesta manera l'autogovern català.

gran Francesc Macià. Proclamació de la República catalana wikimedia commons

Moment en què Macià proclama la República Catalana l'any 1931

El govern provisional format per Macià va impulsar la redacció de l'Estatut d'Autonomia de 1932, el qual definia Catalunya com un estat autònom dins la II República Espanyola. Tanmateix, la Constitució espanyola aprovada el desembre del 31 no establia un estat federal, sinó un "Estado integral compatible con la autonomía de municipios y regiones". Va caldre, en conseqüència, adaptar l'Estatut de Núria, que, un cop reformat, fou promulgat el 15 de setembre de 1932 sense sotmetre'l de nou al plebiscit dels catalans.

 A les primeres eleccions al Parlament de Catalunya l'any 1932, Macià va ser escollit president i va formar el primer Govern de la Generalitat estatutària des del 14 de desembre de 1932 fins a la seva mort, el dia de Nadal de 1933.

Al peu del canó fins a l'últim moment

El president Macià va morir a causa de les complicacions derivades d’una apendicitis antiga mal diagnosticada, que havia obligat a fer-li una intervenció quirúrgica d’urgència en un quiròfan improvisat al mateix Palau de la Generalitat, la matinada del 18 de desembre. 

Malgrat que els doctors li havien recomanat repòs absolut, el president Macià, convalescent a Palau, va continuar despatxant amb els consellers fins hores abans de la seva mort.  

Milers de persones van acomiadar-se del president Macià

La repressió de l'Estat

Macià va ser el primer dels vuit presidents catalans reprimits per l'Estat​ (d'un total de 10) al llarg del segle XX i inicis del XXI. Abans d'acabar convertint-se en el 122è president, Macià va haver d'exiliar-se breument per haver donat suport a la vaga general de 1917.

El cop d'estat de Primo de Rivera del 1923 el va forçar un altre cop a marxar a París, on acabaria sent condemnat a dos mesos de presó el 1926 per intentar formar un exèrcit d'alliberament. Finalment, va ser expulsat a Bèlgica i cinc anys després tornaria a Catalunya per acabar esdevenint el primer president de la Generalitat.