Tal dia com avui de l’any 1540, fa 478 anys, moria a Bruges (Flandes) el filòsof, teòleg, pedagog, sociòleg i politòleg Joan Lluís Vives i March, considerat un dels màxims representants de l’humanisme europeu i un dels més destacats intel·lectuals de la història d’Europa. Vives, nascut a València el 6 de març de 1492 en una família de jueus conversos catalanoparlants, es va veure forçat a l’exili, que es perllongaria, pràcticament, durant tota la seva existència, per a escapar de la implacable persecució de la Inquisició hispànica. Els seus veritables cognoms eren Abenfaçam-Xatrup i durant el seu exili el pare, els germans i diversos parents que havien restat a València moriren cremats en els actes de fe inquisitorials.

En el decurs de la seva vida exerciria de professor a les universitats de París, Lovaina i Oxford, i seria el preceptor de personalitats que, posteriorment, tindrien importants responsabilitats polítiques, com Maria Tudor, futura reina d’Anglaterra; Reginald Pole, futur arquebisbe de Canterbury, i Mencia de Mendoza, futura virreina de València i considerada la dona més capacitada intel·lectualment de la seva època. També seria el preceptor de personalitats que ja exercien responsabilitats polítiques i eclesiàstiques,  i que es volien formar en el corrent humanista, com Guillem de Croy, arquebisbe de Toledo, i Caterina d’Aragó, reina d’Anglaterra. I també seria preceptor d'altres preceptors que desenvoluparien aquesta tasca formant els fills de diverses cases reials europees.

Plànol de Bruges (1572) / Universitat Hebrea de Jerusalem

Vives va ser un gran defensor de la concòrdia i de la pau, que considerava els estats naturals de l’home. I va ser el precursor de l’estat social. Preocupat per les males condicions de vida de les classes humils de Bruges, va idear un sistema públic-privat de protecció dels malalts, de formació professional i d’ocupació laboral. Durant la seva existència va tenir una relació molt fluïda amb els grans pensadors de l’època, com Erasme de Rotterdam i Thomas More. I la seva correspondència epistolar va ser molt valorada per les cancelleries de Roma, de Lisboa i de Londres. Vives, casat a Bruges, la seva segona pàtria,  amb Margarida Valldaura, filla també de jueus conversos valencians exiliats, va morir als 48 anys i va deixar un llegat intel·lectual que avui encara és vàlid.

Imatge principal: Joan Lluís Vives / Biblioteca Valenciana