Tal dia com avui de l'any 1940, fa 77 anys, moria a Toledo (Castella) Isidre Gomà i Tomàs, arquebisbe de Toledo i cardenal primat d'Espanya. Durant la Guerra Civil de 1936-1939 va ser l'autoritat eclesiàstica que va liderar el suport de l'Església espanyola al bàndol revoltat contra la República. Des de la seva posició va justificar la duríssima repressió —en forma de privació de llibertat i d'execucions sumàries— que hi va haver a la rereguarda del bàndol revoltat. Va consagrar la rebel·lió militar i la guerra contra la República concedint-li la categoria de croada i va enviar una carta al lehendakari Agirre excusant l'afusellament de capellans basquistes.
Gomà i Tomàs havia nascut a la Riba (Alt Camp) l'any 1869, en una família benestant d'ideologia conservadora i tradicionalista. Va estudiar als seminaris de Montblanc (Conca de Barberà), de Tarragona i de València, i es va doctorar en Filosofia, en Dret Canònic i en Teologia. A partir del fet iniciaria una carrera fulgurant que el va portar a la dignitat cardenalícia passant per la rectoria de Valls (Alt Camp), la direcció del Seminari de Tarragona i la mitra diocesana de Tarassona (Aragó). L'any 1933 era nomenat arquebisbe de Toledo i el 1935 era confirmat com a cardenal primat d'Espanya, on va destacar per la seva posició bel·ligerant contra el govern de la República.
Consumada la revolta militar i la divisió del territori estatal espanyol en dues meitats, Gomà i Tomàs, en la seva condició de cardenal primat, va aconseguir el reconeixement de la Santa Seu al govern franquista de Burgos. Poc després de l'inici del conflicte, Gomà i Tomàs es va adreçar als catòlics espanyols amb unes encícliques incendiàries que deixarien frases que han passat a la posteritat: “La guerra d'Espanya és una guerra civil?; no, és una lluita dels sense Déu contra la veritable Espanya, contra la religió catòlica” o “L'amor al Déu dels nostres pares ha posat les armes a la mà de la meitat d'Espanya (sic); l'odi ha dirigit contra Déu les de l'altra meitat”.