Tal dia com avui de l’any 1478, fa 545 anys, a Barcelona, moria Miquel Delgado, 33è president de la Generalitat de Catalunya. Delgado havia estat nomenat president el 1476, a proposta del braç eclesiàstic, per la seva condició de personatge rellevant d’aquell estament: era abat del monestir de Poblet des del 1458. I seria president fins que el va abastar la mort el 1478 (no va acabar el mandat). En aquest punt, és important aclarir que durant l’època foral (segles XIV a 1714), els màxims mandataris de la institució sempre van ser de l’estament eclesiàstic. Aquesta tradició salomònica pretenia evitar la pugna entre el braç reial o de les ciutats (les classes mercantils i populars) i el braç militar o nobiliari pel control de la institució.

La Generalitat havia estat fundada com una diputació permanent (1359), és a dir, la representació permanent de la societat per a negociar l’aportació tributària al fisc reial i recaptar aquestes exaccions. Però a finals del segle XV, en temps del president Delgado, ja havia assumit funcions pròpies del govern d’una república. La Generalitat de l’època albergava la Junta de Braços (un equivalent al Parlament modern) i es coordinava amb les principals institucions de govern municipals del país (com el Consell de Cent de Barcelona, la Paeria de Lleida o els Consells Municipals de Perpinyà o Tortosa). Segons la investigació historiogràfica, la presidència de Delgado es va caracteritzar per una bona gestió econòmica.

Però Delgado va passar a la història per haver estat el primer president de la institució que no havia nascut ni a Catalunya ni a cap dels països de la Corona catalanoaragonesa. Segons la mateixa investigació, Delgado hauria nascut durant la dècada de 1430 en algun lloc de la frontera entre les corones castellanolleonesa i navarresa. Alguns investigadors en situen el naixement en algun lloc del triangle territorial format per Santo Domingo de la Calzada, Nájera i Haro. Dels trenta-dos presidents que el precedien, trenta eren nascuts a Catalunya i dos a Aragó (Domènec Ram, nascut a Alcanyís, i Pero Ximénez de Urrea, nascut a Saragossa, però que havien fet les seves carreres eclesiàstiques a Tarragona).