Tal dia com avui de l’any 1743, fa 276 anys, moria a la vila de Breisach am Rhein (actualment situada al land alemany de Baden-Württemberg), el coronel Pere Joan Barceló i Anguera –més conegut com a Carrasquet o Carrasclet–. Barceló havia estat el cap miquelet més destacat de l’etapa de la resistència austriacista posterior a l’ocupació borbònica de Catalunya (1714-1720). Durant anys va ser el cap d’un petit exèrcit de miquelets que, emparats en el coneixement del territori i en la complicitat de la societat, serien la icona de la resistència i de la justícia catalanes, i el gran maldecap del règim borbònic a Catalunya.

Pere Joan Barceló havia nascut l’any 1682 al Mas d’en Xacó, en una zona boscosa situada entre Capçanes i Marçà (al sud de la comarca del Priorat). Els membres de la seva família eren carboners, i d’aquí li venia el sobrenom “Carrasquet” o “Carrasclet”, perquè el carbó que produïen procedia d’un arbre molt semblant a l’alzina anomenat carrasca. Quan va esclatar el conflicte successori hispànic (1705) el seu pare Francesc Barceló va ser nomenat comandant d’una companyia de fusellers voluntaris del Priorat, i ell s’hi va allistar. En aquella companyia combatria durant tota la guerra (1705-1714), participaria activament en diverses campanyes militars i assoliria el grau d’alferes. 

Però la seva fama naixeria i creixeria desprès del conflicte. L’any 1714 va tenir una baralla amb un oficial borbònic que extorquia la població. Va ser empresonat i, poc després, es va escapar i es va emboscar. Allà sorgiria l’ídol Carrasclet: va reunir un grup de miquelets i va assaltar combois de vitualles i d’armes borbònics. Va fustigar les guarnicions borbòniques de Reus, de Valls i d’altres viles del sud de Catalunya. I fins i tot va assaltar el castell de Falset per alliberar la seva família, que havia estat empresonada per forçar-lo a rendir-se. En aquella acció va alliberar els seus familiars, a excepció de la seva mare que havia mort a causa dels maltractaments.

L’any 1720, Ramon de Vilana-Perles, secretari de Despatx Universal (càrrec equivalent a primer ministre) de Carles d’Habsburg; el va reclamar, i li va confirmar el grau de coronel de l’exèrcit imperial austríac. Durant aquesta  tercera etapa militar lideraria la fundació de diversos establiments agroramaders (a Caríntia i a la Voivodina) que serien gestionats per exiliats catalans. Quan va morir l’emperador Carles (1740), la seva hereva Maria Teresa d’Àustria li va confirmar tots els càrrecs. Va morir el 1743, a l’edat de 61 anys, en una illa al mig del riu Rin, combatent amb l’exèrcit imperial austríac contra l’aliança de bavaresos i francesos.