Tal dia com avui de l’any 1808, fa 214 anys, es lliurava la Batalla de Montgat, que enfrontaria les tropes napoleòniques dels generals Duhesme i Lechi i els sometents de Mataró i d’algunes viles del Maresme. Aquella batalla es va lliurar, tan sols, dos dies després de la derrota napoleònica del Bruc, però a diferència del que havia passat a les faldes de Montserrat, el resultat es va inclinar a favor dels bonapartistes. En aquest sentit resulta curiós que la historiografia espanyola doni un valor extraordinari a la batussa del Bruc i, en canvi, ignori a propòsit l’enfrontament de Montgat.

Segons la posterior crònica de l’historiador Antoni de Bofarull, que recull el testimoni del rector parroquial de Sant Cebrià de Tiana: "Dia de Corpus 16 de juny de 1808. Las tropas francesas baix lo manto dels Generals en Gefes Dueme ÿ Legui eixiren de Barna ÿ acometeren al Castell de Mongat del qual se apoderaren ab prestesa per la vergoñosa fugida, ÿ ninguna resistencia dels somatens de Matarò, que lo guardaban: saquejaren moltas casas, incendiaren altres, ÿ assesinaren inumanament alguns indefensos, despues de haverlos robat quan tenian, deixant altres ferits, ÿ molts sustats”.

La crònica de Bofarull també relata que en aquell context social no tothom era contrari al nou règim: “Casi totom desempera la Parroquia martxanse a las montañas fins a tots los monjos de Montalegre desempararen lo Monestir. Arribà lo saqueig fins à casa Mas, ÿ queda libre lo restant de la Parroquia de las tropas francesas, perquè marxaren per la Marina cap à Matarò, cometent iguals insults en sa carrera; pero no quedà libre de la gent del País, essent los principals los de Badalona, que pagats per los francesos los enseñaren los camins, ÿ fora los francesos se cometeren molts robos”.

Durant els sis anys de règim napoleònic (1808-1814), el castell de Montgat va canviar de mans en diverses ocasions, produint-se una quantitat important de morts en les múltiples batusses que s’hi van lliurar. Segons les cròniques de l’època, els sometents de la comarca van estar sempre dirigits per Francesc Milans del Bosch i Arquer, avantpassat directe del general Jaime Milans de Bosch y Ussía, un dels protagonistes del cop d’estat militar del 23-F (1981).