Tal dia com avui de l’any 1939, fa 81 anys, en el context de les darreres setmanes de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), les tropes franquistes de la 105 Divisió del cos de l’exèrcit marroquí, comandades pel general colpista Yagüe, ocupaven Reus i Tarragona. Aquest contingent militar procedia de Tortosa, que havia estat ocupada dos dies abans, i en el trajecte entre l’Ebre i el Camp de Tarragona ―seguint la línia de la costa― van deixar un macabre reguitzell de violacions i assassinats comesos contra la població civil.
Aquells fets responien a les proclames del general colpista Queipo de Llano, que des de les ones de Radio Sevilla havia proclamat: “Nuestros valientes legionarios y regulares han enseñado a los cobardes de los rojos lo que significa ser hombre. Y, de paso, también a las mujeres. Después de todo, estas comunistas y anarquistas se lo merecen. ¿No han estado jugado al amor libre? Ahora por lo menos sabrán lo que son hombres de verdad, y no milicianos maricas. No se van a librar por mucho que forcejeen y pataleen”.
Quan els franquistes van ocupar Reus i Tarragona eren dues ciutats devastades. En el decurs del conflicte, Reus havia estat bombardejada en 68 ocasions i Tarragona en 80. En el cas de Tarragona, els bombardejos havien causat 230 víctimes mortals, més de 500 ferits i mutilats, i l’ensorrament parcial o total de més de 500 edificis. Les mateixes autoritats ocupants reconeixerien que, només a Tarragona, hi havia més de 6.000 persones que havien quedat sense casa (quasi un 20% de la població de la ciutat).
L'endemà de l'ocupació s'iniciaria un dels capítols més negres de la història de Tarragona. El nou aparell de dominació format per Antonio Iturmendi Bañales, governador civil; Antonio Aymat Jordà, governador militar; José María Fontana Tarrats, cap provincial de la Falange, i José Francisco Grego Grego, president de la Diputació, habilitaven el castell del Rei ―un edifici en ruïnes de les èpoques romana i medieval― i diversos convents de la ciutat com a penals per a presos polítics.
En els mesos immediatament posteriors a l’ocupació, les autoritats franquistes van celebrar 5.321 consells de guerra contra la població civil del territori (Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre), i van dictar milers de penes de presó i més de 700 penes de mort, paradoxalment pels pretesos delictes de “rebelión y sedición”. La majoria d'aquestes execucions es van perpetrar de matinada a la muntanya de l'Oliva, a tocar del cementiri de Tarragona.