Tal dia com avui de l'any 1700, fa 317 anys, el net del rei Lluís XIV de França era coronat, a Versalles, rei de la monarquia hispànica amb el nom de Felip V de Castella y IV d'Aragó. D'aquesta forma es feia efectiu el testament de Carles II, el darrer monarca hispànic de la casa d'Habsburg; a favor de Felip d'Anjou, que a partir del fet adoptaria el patronímic familiar i es convertiria en el primer monarca hispànic de la casa de Borbó. Durant els darrers anys del regnat de Carles II —profundament incapacitat i sense descendència— es van postular fins a tres candidats a ocupar el tron. Felip de Borbó n'era un per la seva condició de net de la germana de Carles II.
El primer testament de Carles II, protocol·litzat quatre anys abans de la seva mort, designava com a successor al tron hispànic al príncep Josep Ferran de Baviera —un infant de tres anys d'edat de la casa d'Habsburg—; amb una clàusula secreta que indicava que en cas de mort prematura del bavarès, l'herència passaria a mans del seu avi, l'emperador romanogermànic Leopold. La mort inesperada de Josep Ferran (1699), anterior a la de Carles II, i la maniobrabilitat dels espies francesos, anglesos i neerlandesos infiltrats en la Cort de Madrid, que van alarmar els seus governs; va obrir el procés hereditari a Felip de Borbó i a Carles d’Àustria, net d'una altra germana de Carles II.
Una part important de la historiografia sosté que Carles II va testar a favor de l’austríac, en bona part pressionat pels representants de les potències europees que havien aconseguit que el candidat Habsburg adquirís els drets del difunt Josep Ferran a canvi de la renúncia de la clàusula secreta. És a dir que, en cas de mort prematura del candidat Habsburg, s'evitava la possibilitat d'una unió personal entre les monarquies austríaca i hispànica. En canvi, Lluís XIV de França no volia renunciar a exercir com a hereu del seu net, el futur Felip V. I de fet no ho faria fins al 15 de novembre del 1700, quan es proclamaria Felip V com a rei de la monarquia hispànica.
Retrat del cardenal Portocarrero / Font: Viquipèdia
Aquest mateix corrent historiogràfic sosté que el darrer testament de Carles II —signat al llit de mort— va ser falsificat. El traç de la signatura no es correspon al d'una persona moribunda que, les mateixes fonts que avalen aquell darrer testament, dibuixen com un cadàver vivent sense voluntat. Segons aquest corrent historiogràfic, les sospites recaurien sobre el partit cortesà del cardenal Portocarrero —ministre plenipotenciari— que buscaria situar un membre de la dinastia més poderosa d'Europa per evitar la dissolució de la unitat de l'edifici polític hispànic. L'entronització de Felip V seria el principi d'una llarga tutela francesa sobre la política i l'economia hispàniques.