Tal dia com avui de l'any 1936, fa 81 anys, esclatava a Catalunya la sublevació militar contra la legalitat republicana que conduiria a una mortífera guerra civil (1936-1939) que, en el conjunt de l'Estat espanyol, va causar un milió de morts i que va provocar cinc-cents mil exiliats. Només a Catalunya causaria la mort de 100.000 persones i provocaria l'exili de 200.000 persones. Catalunya va perdre en aquell conflicte el 15% de la seva població. I el seu teixit industrial i el seu aparell agrícola quedarien arrasats, fent bona l'arenga del general colpista Queipo de Llano: “Convertiremos Madrid en un vergel, Bilbao en una fábrica y Barcelona en un inmenso solar”.

Dos dies abans les guarnicions militars espanyoles emplaçades al Protectorado (actual terç nord de l'Estat marroquí) van protagonitzar un cop d'estat que seria l'espoleta de la sublevació. El dia 18 el cop d'estat s'estenia per totes les guarnicions de la Península. I a la matinada del dia 19 militars aquarterats a Barcelona i comandats pel general colpista Goded van sortir per ocupar els punts més estratègics de la ciutat. Durant hores es van lliurar intensos combats pels carrers —que van deixar centenars de morts i de ferits— entre militars colpistes i forces lleials a la Generalitat i a la República formades per Mossos d'Esquadra, Guàrdies d'Assalt, milícies sindicals i Guàrdia Civil.

Esclata la sublevació militar contra la República a Catalunya. Combatents republicans. Carrer Diputació. Barcelona. 19 07 1936. Font Associació Cultural Tot Història. Fotografia d'Agustí Centelles

 Combatents republicans al carrer Diputació de Barcelona / Font: Associació Cultural Tot Història. Fotografia d'Agustí Centelles

El cop d'estat militar no va aconseguir imposar-se en cap indret del Principat ni del País Valencià. En canvi les illes Balears van quedar dividides. A Menorca les forces republicanes van neutralitzar els sublevats. Però a Mallorca i a Eivissa, els militars rebels —amb la col·laboració dels paramilitars falangistes que van sembrar les illes de terror i de mort— van aconseguir el control quasi immediatament. L'Estat espanyol quedava, des del primer moment, dividit en dues zones —la lleial a la República i la controlada pels sublevats— que seria l'escenari perfecte per a una guerra que els rebels havien plantejat amb els elements propis d'un conflicte de destrucció i d'extermini de l'enemic.