Tal dia com avui de l’any 1943, fa 76 anys, se celebrava el funeral del bisbe Irurita, oficialment assassinat per elements revolucionaris incontrolats el 3 de desembre de 1936 (quatre mesos després de l’inici de la Guerra Civil espanyola). La premsa de l’època (La Vanguardia Española, edició de l’11/12/1943) titulava en primera plana: “Barcelona rinde un homenaje emocionado a la memoria del doctor Irurita”. I subtitulava: “Constituyó una impresionante ceremonia el solemne traslado de sus restos mortales”.

Les restes mortals del bisbe Irurita havien arribat a Barcelona (des del cementiri de Montcada i Reixac, on, oficialment, havien estat soterrades des del desembre de 1936), a primera hora de la matinada, i van ser situades a la plaça de Catalunya, on “un severo túmulo se alzaba en el centro de la plaza, y en torno se situaron unas centurias del Frente de Juventudes con sus bandas de cornetas y tambores”. A les 10 del matí es va iniciar el seguici fúnebre que passaria per la plaça Sant Jaume i acabaria a la Catedral.

Aquell funeral va ser presidit pels familiars del difunt; les màximes autoritats civils, militars, judicials i policials del règim franquista a Catalunya; les més altes jerarquies de l’Església Catòlica al país; i els cònsols de l’Alemanya nazi i de la França de Vichy a la ciutat. També la premsa destaca que quan el fèretre va arribar a la plaça de Catalunya, una banda de música de l’exèrcit va interpretar la Marcha de los Infantes, un himne històricament reservat als fills dels reis d’Espanya.

Però la mort del bisbe Irurita sempre havia estat envoltada d’un halo de misteri. El 28 de gener de 1939, dos dies després de l’ocupació franquista de Barcelona i dos anys després de la seva mort, diversos testimonis van afirmar haver-lo vist a la plaça Catalunya, en el decurs d’una missa de campanya. I van afirmar, també, haver-hi tingut un breu intercanvi de paraules que, segons aquells testimonis, Irurita va tallar amb un “por favor, no griten, que me comprometen”.

Segons els historiadors Miquel Mir i Ponç Feliu, en un treball d’investigació publicat el 2012, el bisbe Irurita hauria estat lliurat als franquistes a canvi de diners. En la seva investigació aporten diverses proves, com la del dietari de l’anarquista Josep Serra que diu: “El capellà que havien deixat en llibertat els nostres caps, a canvi de joies, era el bisbe de Barcelona”. De confirmar-se, definitivament, aquesta hipòtesi, restaria el misteri de per què el règim franquista va ocultar Irurita després del conflicte.