Tal dia com avui de l’any 1939, fa 79 anys, la Delegación Provincial de Abastos de Barcelona publicava una ordre que deia textualment: “Los industriales panaderos procederán a la rápida confección de una nueva lista de clientes de sus respectivos establecimientos, detallando nombre y apellidos, domicilio, personas que integran la familia de cada cliente y el número de la ficha y sección del Plato Único. Dicha lista tendrá que ser fijada en sitio visible del establecimiento, a disposición constante del público, de los inspectores de Abastos y, en general, de cualquier agente de la autoridad; todos los cuales vienen obligados a denunciar inmediatamente cualquier infracción o abuso que se observara en el suministro del pan".
Aquesta ordre s’emmarcava en la guerra que el règim franquista havia declarat al mercat negre d’aliments. Els estraperlistes eren durament perseguits no tant pel fet d'especular amb aliments, sinó perquè en aquell context de precarietat i misèria de postguerra, el control sobre l’alimentació (a través de l’adjudicació de les cartilles de racionament) s’havia convertit en un dels principals instruments de domini sobre la població. Durant els mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Barcelona (26 de gener de 1939) la policia del règim franquista i els paramilitars falangistes desplegarien una intensa labor de localització i detenció d’estraperlistes; i la premsa de l’època ho destacaria quasi diàriament.
Aquella ordre pretenia, també, que els forners es convertissin en un braç del sistema de control que havia imposat el règim franquista, i deia textualment: “Prohibiéndose que los panaderos entreguen pan a los clientes no incluidos en la relación de referencia, debiendo anular las tarjetas expedidas con anterioridad que no hayan sido diligenciadas en la forma expresada”.