Tal dia com avui de l’any 1284, fa 734 anys, el comte-rei Pere II de Barcelona i III d’Aragó, conegut com Pere el Gran, signava el “Privilegi d’en Provençal”, considerada l’acta de constitució de la primera corporació municipal de la història de Girona i l’atorgament de l’autonomia política municipal que es derivava d’aquell acte. Des que l’any 785 —cinc segles abans— Girona havia estat incorporada a l’imperi de Carlemany, la ciutat havia estat governada de forma personal per comtes dependents del poder central franc o, a partir de l’any 988 amb la independència de facto dels comtats catalans, per batlles i per veguers delegats del poder comtal barceloní.

Amb l’atorgament del Privilegi, el consell consultiu format pels veïns més representatius del municipi —que tenia una història que remuntava a l’any 785— passava de tenir una funció estrictament d’assessorament al poder delegat del comte de Barcelona (batlle i veguer), a constituir-se com una corporació i a exercir el govern efectiu del municipi. La corporació de govern de la ciutat estaria formada per sis prohoms, dos per cada un dels estaments de la societat (la noblesa o mà major, els mercaders o mà mitjana i els gremis o mà menor), que eren elegits i rellevats amb caràcter anual amb el sistema d’insaculació (sorteig entre els candidats de cada un dels braços estamentals).

Pere el Gran constitueix la primera corporació municipal de Girona. Pergamí del Privilegi. Font Arxiu Municipal de Girona.pdf

 Pergamí del Privilegi / Font: Arxiu Municipal de Girona

Els Jurats de Girona serien els responsables d’aplicar els usatges gironins —el Llibre Verd de Girona—, el corpus legal que confirmava la vella aspiració de les elits locals de governar-se amb una corporació pròpia. D’aquesta forma, Girona se sumava al model de govern de les grans ciutats de la Corona catalano-aragonesa que ja tenien un Consolat —un govern municipal— i una Carta Municipal (Barcelona, Saragossa, València, Lleida i Tortosa). Els Jurats de Girona exercirien el govern de la ciutat durant 432 anys, fins que, l’any 1716, el primer Borbó hispànic “por justo derecho de conquista” va arrasar, amb el Decret de Nova Planta, tot el sistema polític i institucional de Catalunya.