Tal dia com avui de l’any 1705, fa 313 anys, la reina Anna d’Anglaterra nomenava formalment Mitford Crowe —un comerciant d’aiguardents originari de Southampton que anteriorment havia residit a Barcelona— comissionat del govern anglès davant les institucions catalanes (Generalitat i Consell de Cent) per negociar les condicions de l’aliança militar i econòmica anglo-catalana. Aquella aliança es materialitzaria tres mesos i mig més tard amb la signatura del pacte de Gènova (20 de juny de 1705), també anomenat tractat de Gènova, entre Mitford Crowe, en nom del govern d’Anglaterra, i el diplomàtic i advocat Domènec Perera i el polític i escriptor Antoni de Peguera, que prèviament havien estat comissionats en l’acord institucional conegut com pacte dels Vigatans (17 de maig de 1705), en nom de les institucions de govern de Catalunya.
Mapa de Catalunya (1690). Font: Bibliothèque Nationale de France
Mitford Crowe (1669-1719) era fill d’una família de propietaris agraris benestants del comtat de Northumberland (al nord-est d’Anglaterra, tocant la frontera amb Escòcia), però des de molt jove havia tingut activitats relacionades amb el comerç; primer, a la colònia anglesa de Barbados (a les Petites Antilles centreamericanes), com a aprenent d’un comerciant que exportava sucre a la metròpoli; posteriorment, pel seu compte, a Catalunya, com a exportador d’aiguardents a Anglaterra i a les colònies angleses d’Amèrica. Durant la seva primera estada a Catalunya (darrera dècada de la centúria del 1600) havia teixit importants relacions comercials i personals amb els membres més destacats de les elits mercantils de Barcelona. El 1701 seria elegit membre de la cambra dels Comuns pel partit Whig (liberals) i retornaria, temporalment, a Anglaterra.
El propòsit del govern Whig anglès, en què Mitford Crowe representava Gènova, era aconseguir que els catalans se sumessin a la Gran Aliança antiborbònica de l’Haia (1701) entre els governs d’Anglaterra, Àustria i els Països Baixos contra l’eix París-Madrid que s’havia materialitzat amb l’accés de Felip de Borbó, net de Lluís XIV de França, al tron hispànic (1700). Els diversos intents aliats per aconseguir l’adhesió catalana (1701-1705) a la Gran Aliança sempre havien xocat amb el clima de persecució policial i judicial que havia imposat el virrei hispànic Fernández de Velasco, o amb la indecisió dels membres dirigents de les institucions catalanes, atemorits per la duríssima repressió borbònica. Crowe, que havia actuat secretament amb el nom en clau de l’ocell, acabaria culminant la missió a Gènova.