Tal dia com avui de l’any 1936, fa 83 anys, Josep Maria Espanya i Sirat, conseller de Governació  (del govern restaurat el 26 de maig anterior), comunicava que s’havia nomenat oficialment Frederic Escofet i Alsina, comissari general d’Ordre Públic. L’oficialització d’aquest nomenament (Escofet exercia el càrrec de facto des del 4 de juny anterior) posava de manifest l’acostament de postures entre els governs de Catalunya i de la República espanyola. Inicialment, Casellas, delegat de la República a Catalunya i Aranguren, general de la Guàrdia Civil a Catalunya, s’havien oposat al fet que la Generalitat coordinés, conjuntament, els Mossos i els cossos policials estatals. 

Escofet havia començat la seva carrera als Mossos d’Esquadra l’any 1929. Anteriorment havia estat oficial de l’exèrcit espanyol (tinent de cavalleria), però havia abandonat la carrera militar decebut per l’associació entre Alfons XIII i el règim dictatorial de Primo de Rivera (1923-1930). El 1931, amb la proclamació de la República s’havia posat a les ordres del president Macià. I l’any 1934, durant els Fets del Sis d’Octubre (la proclamació de l’Estat Català dins la República Federal Espanyola), s’havia mantingut fidel al govern de la Generalitat. Seria detingut, empresonat i condemnat a 30 anys de reclusió per un tribunal militar, acusat dels delictes de rebel·lió i sedició

Després de les eleccions generals de 1936 seria indultat i recuperaria el seu càrrec. Amb el nomenament oficial es convertia en la màxima autoritat policial de Catalunya. Segons la nota de premsa publicada per La Vanguardia (27/06/1936) el conseller Espanya va proclamar: “La Generalidad ha tenido en cuenta las dotes que debe reunir la persona que ocupe este cargo (...) ecuanimidad, moral escogida, reflexión y educación disciplinada (...) .El Gobierno de la Generalidad quiere ennoblecer y dignificar las funciones de Policía, que no deben ser represivas, sino únicamente el brazo de la autoridad, para dar cumplimiento a los preceptos legales”.

Poques setmanes després, durant la rebel·lió militar del 19 de juliol de 1936, la seva actuació (la coordinació de tots els cossos policials a Catalunya) resultaria decisiva per neutralitzar l’intent de cop d’estat militar.