Tal dia com avui de l’any 1847, fa 173 anys, la reina Isabel II autoritzava el projecte dels industrials català Narcís Bonaplata Curiol i basc José María Ybarra Gutiérrez de Caviedes de celebració d’una fira anual agrícola i ramadera a Sevilla. Des d’aquell moment aquella fira s’anomenaria Feria de Abril i evolucionaria cap a una vessant més lúdica fins a convertir-se en un dels esdeveniments festius més importants de l’estat espanyol. Quan es va autoritzar la celebració de la Feria de Abril, Bonaplata i Ybarra eren regidors de l’Ajuntament de Sevilla.
Bonaplata havia nascut a Barcelona l’any 1807. Era un dels fills de la nissaga d’industrials catalans que, el 1832, havien creat a Barcelona el Vapor Bonaplata, la primera fàbrica de la península Ibèrica que utilitzaria el vapor com a força motriu i que marca l’inici de la Revolució Industrial a Catalunya. El 1836, un any després de l’incendi i destrucció de la fàbrica Bonaplata, es va casar amb la contralt francesa Palmira Michel de Berquins. Però la forta oposició familiar a aquell matrimoni, l’obligaria a abandonar Barcelona, i després de passar per València i Madrid, acabarien establerts a Sevilla.
A Sevilla, Bonaplata va esdevenir un veritable prohom del món de la cultura, de la política i de l’economia. Va ser el pioner de la industrialització de la capital andalusa: va crear la foneria de ferro i coure San Antonio (1839), que seria la fàbrica més important de la ciutat. Aquella foneria subministraria els ferros per bastir el pont de Triana (1852). També va crear una fàbrica de maquinària que subministrava peces per a la fabricació de locomotores i vagons de trens. I va crear també una important fàbrica de filatures que acabaria tenint 810 fusos mecànics per a filar llana i cotó.