Tal dia com avui de l'any 1941, fa 76 anys, moria a Barcelona el mestre Lluís Millet i Pagès, que, juntament amb el mestre Amadeu Vives i Roig, havia estat cofundador de l'Orfeó Català (1891) i una de les figures més destacades de la Renaixença cultural catalana de finals del segle XIX i principis del segle XX. Millet, nascut a El Masnou (Maresme) l'any 1867, va consagrar la seva vida a la música i, més concretament, a l'Orfeó Català. La tristesa produïda per la seva prematura viudetat la va pal·liar lliurant-se en cos i ànima a l'obra de l'Orfeó Català, que es convertiria en l'aglutinador i difusor del catalanisme polític que naixia a finals del segle XIX.

Millet va fer els primers passos en el món de la música al Conservatori del Liceu (1880), a les aules dels mestres Miquel Font i Josep Rodoreda. Més tard, completaria la formació a l'estudi de composició del mestre Felip Pedrell —considerat el primer músic modernista català i, en aquells dies, la figura més reconeguda del panorama musical català—, i a l'estudi de piano del mestre Carles Vidiella, una de les figures més rellevants de la Renaixença cultural catalana. En el decurs del seu procés formatiu entraria en contacte amb l'escriptor i antropòleg Sebastià Farnés (avi de l'escriptora Maria Eulàlia Campany), que li mostraria la riquesa del món folklòric català.

L'any 1891, en plena efervescència del moviment polític i cultural catalanista, Millet i Vives creaven l'Orfeó Català. Millet venia de la Societat Coral La Lira, de Sant Cugat del Vallés (fundada el 1884), que havia dirigit des dels disset anys d'edat. L'any 1896 seria nomenat catedràtic de solfeig, teoria musical i conjunt vocal de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, que dirigiria a partir de 1930. Autor de diverses peces que han quedat allotjades per sempre en el corpus cultural català, entre les quals destaca El cant de la senyera (himne de l'Orfeó Català), moriria als 74 anys en el silenci repressiu de la dictadura franquista i seria enterrat pràcticament en l'anonimat.

Lluís Millet seria el pare de Lluís Maria Millet i Millet, catedràtic i director de l'Escola Municipal de Música de Barcelona i impulsor de la represa de l'activitat cultural de l'Orfeó Català durant els primers anys de la dictadura franquista. Seria també oncle de l'empresari Fèlix Millet i Maristany, fundador de la Benèfica Minerva pel mecenatge de la cultura catalana en els difícils anys del franquisme i cofundador i primer president d'Òmnium Cultural. Seria també besoncle del banquer Fèlix Millet i Tusell, fundador de la Fundació Palau de la Música i Orfeó Català, que el 2008 es confessaria autor de l'ús de fons d'aquesta institució per al seu benefici personal.