Tal dia com avui de l'any 1356, fa 661 anys, naixia a Perpinyà el que, quaranta anys més tard, seria coronat com a Martí I, el darrer sobirà de la dinastia comtal barcelonina, reial aragonesa i fundacional de la Corona d'Aragó. Martí I va ser conegut amb el sobrenom de “l'Humà” pel seu caràcter afable i humanitari, el seu temperament reposat i la seva voluntat negociadora que contrastava amb l'estil de govern del seu pare, el comte-rei Pere III de Barcelona i IV d'Aragó. Coetàniament també seria conegut amb el sobrenom de “l'Eclesiàstic” a causa de la seva manifesta inclinació cap a l'estil de vida monacal i cap a l'activitat de predicació de l'Evangeli.

Martí I era el segon fill de Pere III i d'Elionor de Sicília. I això vol dir que no era el primer en la línia successòria al tron. Amb anterioritat el seu pare havia estat casat amb Maria de Navarra, filla dels reis navarresos Joana i Felip. D'aquell matrimoni havien nascut tres nenes i un nen que va morir, amb la seva mare, durant el part. La prematura mort de Maria (1347) —amb disset anys d'edat— i la necessitat d'engendrar un hereu al tron, va impulsar el comte-rei a casar-se amb Elionor de Portugal, filla dels reis portuguesos Alfons i Beatriu. Passat un any, Elionor, encara sense descendència, morirà prematurament (1348) —amb vint anys d'edat— a causa de la pesta negra.

L'any següent (1349) es casaven a València el comte-rei Pere i Elionor de Sicília, de la branca dinàstica Barcelona-Aragó siciliana. Elionor tenia vint-i-quatre anys i venia d'unes negociacions matrimonials fallides amb un oncle de Pere: el comte d'Empúries i de Prades. Coneguda amb el sobrenom de “la Grossa”, ràpidament va donar mostres de la seva extraordinària intel·ligència i del seu caràcter decidit, ambiciós i conspiratiu. La parella va tenir tres fills que els van sobreviure i que serien tots reis. El primogènit Joan seria rei de la Corona d'Aragó i moriria sense descendència. El succeiria el seu germà Martí l'Humà. I Elionor seria l'esposa del rei de Castella.