Tal dia com avui de l’any 1947, fa 71 anys, en el context dels actes d’entronització de la Mare de Déu de Montserrat —al monestir de Montserrat—, es produïa la primera gran manifestació catalanista des del final de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i la imposició del règim dictatorial franquista. En aquell acte hi van participar entre 70.000 i 100.000 persones que havien estat convocades per la Comissió Abat Oliba i la seva xarxa de delegacions comarcals i locals, encarregada del projecte de construcció d’un nou tron per a la Mare de Déu de Montserrat i de l’organització dels preparatius i de l’ambientació de la jornada culminant.
Tot i que la Comissió Abat Oliba estava controlada per l’aparell del règim (el seu president era Fèlix Escalas Chamení, que havia estat president de la Generalitat intervinguda el 1934-1935); i que els bisbes de Lleida, Juan Villar Sanz, i de Tortosa, Manuel Moll Salord, havien posat moltes dificultats per a la utilització del català; no van poder evitar que el secretariat (format per un centenar de persones) burlés la repressió i s’adrecés als convocats en la llengua del país. En aquell secretariat de la Comissió destacaven les figures de Fèlix Millet i Maristany, Josep Benet i Morell, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Jordi Bonet i Armengol, Jaume Carner i Joan Raventós.
Les forces polítiques catalanistes d’orientació cristiana —en la clandestinitat—, representades bàsicament pel Front Nacional de Catalunya i la Unió Democràtica de Catalunya, ho van convertir en un acte de reafirmació nacional. Fèlix Millet, davant de les màximes autoritats del règim franquista, va fer la lectura d’obertura de l’acte en català. Per primer cop des del final del conflicte civil (1939), es feia ús públic i multitudinari del català. Però el més destacable va ser la reacció espontània del públic. El discurs del ministre franquista Martín-Artajo va ser ofegat pel cant multitudinari del Virolai. I després es va fer lectura pública d’unes cartes de Pau Casals i altres exiliats.