Tal dia com avui de l’any 1898, fa 120 anys, en el context de la derrota i retirada espanyola de la Guerra de Cuba (1895-1898), la premsa catalana publicava unes informacions aparegudes el dia anterior en alguns rotatius de Madrid que acusaven les burgesies industrials catalana i basca d’haver-se enriquit durant el conflicte. Segons la premsa catalana de l’època, aquelles informacions publicaven la balança d’exportacions i importacions entre la metròpoli i la colònia durant el període del conflicte i el comparaven amb el trienni immediatament anterior. Destacaven que les importacions a la península havien disminuït en 168 milions de pessetes, mentre que les exportacions a la colònia s’havien incrementat en 321 milions de pessetes. Aquesta alteració l’atribuïen a l’enviament de provisions i material de guerra que facturaven les indústries catalanes i basques amb càrrec a l’erari públic.
Mentre tot això passava, el govern espanyol ―presidit pel liberal Práxedes Mateo Sagasta― estava rebent una colossal allau de crítiques per la seva gestió en la Guerra de Cuba, que li venia de totes bandes. Pablo Iglesias ―líder del PSOE― havia publicat una carta acusant d’incompetència tots els ressorts del poder. L’estament militar s’havia convertit en un galliner que amenaçava amb l’enèsim pronunciament del segle. I la delegació diplomàtica espanyola enviada a París per a negociar la fi del conflicte era objecte permanent de les burles que li propinava la premsa europea. En aquell context de crisi de govern, el catalanisme polític, que ja havia formulat les seves primeres reivindicacions amb les Bases de Manresa (1892), exigia passar pàgina ràpidament, amb una profunda renovació de les estructures de l’Estat, que amenaçaven el sistema d’alternança que havia dominat la política espanyola durant les dècades anteriors.