Tal dia com avui de l’any 1643, fa 377 anys, en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652), el Dietari de la Generalitat consignava la recepció d’una missiva oficial del rei Lluís XIII anunciant el relleu d'Urbain de Maillé, cunyat del ministre plenipotenciari Richelieu i que havia estat el primer lloctinent de la monarquia francesa a Catalunya (1641-1643). Maillé ―marquès de Brézé― seria rellevat per Philippe de La Mothe-Houdancourt, en aquell moment un dels caps militars més prestigiosos de França, i en la seva qualitat de comandant dels exèrcits franco-catalans aconseguiria importants victòries contra les tropes hispàniques de Felip IV.
Aquell relleu obeïa a diversos motius. El més destacat era que Richelieu havia mort un mes abans (4 de desembre de 1642) i el nou ministre plenipotenciari Mazzarino era partidari d’una política més agressiva contra els enemics de la monarquia francesa. Brézé tenia un perfil polític que no encaixava en el nou escenari que havia imaginat Mazzarino. Amb el relleu de Brézé (de l’entorn de Richelieu) per La Mothe (que ja era la màxima autoritat militar a Catalunya), Mazzarino concentraria en una sola figura la representació política francesa i el comandament militar dels exèrcits franco-catalans. Tot seguit, La Mothe obtindria sonades victòries que avalarien aquella maniobra.
Poc després de la presa del càrrec de La Mothe (26 de gener de 1643), moria inesperadament Lluís XIII (14 de maig de 1643) i esclatava la revolta social de la Jacquerie (a Occitània) que lideraria Jan Petit. Mazzarino, espantat pels esdeveniments, retiraria una part dels efectius emplaçats a Catalunya, i això enterboliria la relació entre el ministre i el nou lloctinent. Mentre La Mothe (que els espanyols anomenaven “demonio”) va complir els objectius encomanats, ningú el va qüestionar. Però en el moment en què es va enfrontar amb la Generalitat, en l’intent d’obtenir recursos de la població civil, i va perdre algunes batalles, el govern català va negociar el seu relleu, i Mazzarino el va empresonar.