Tal dia com avui de l’any 49 aC, fa 2.068 anys, en el context de la Segona Guerra Civil romana (49 aC – 45 aC), les legions del general Juli Cèsar derrotaven les del general Gneu Pompeu, a Ilerda (l’actual Lleida). Aquell conflicte enfrontava l’anomenat Partit del Poble (liderat per Juli Cèsar i format per les famílies patrícies d’escassa fortuna) amb el Partit dels Optimats (liderat per Gneu Pompeu i format per les oligarquies terratinents). Aquest conflicte tenia un origen polític en el Senat i, posteriorment, es reproduiria als camps de batalla situats a les “províncies” occidentals romanes.

La batalla d’Ilerda va ser una de les més importants i decisives d’aquell conflicte. Juli Cèsar, amb una campanya militar d’una brutalitat extrema, havia aconseguit incorporar als dominis de Roma la pràctica totalitat de la Gàl·lia, i s’havia convertit en un dels personatges més prestigiosos de la República romana. Els seus rivals polítics, temorosos que utilitzés el seu prestigi i la seva força militar per desbancar del poder el partit dels optimats, el van declarar enemic de la República romana i el van intentar aturar abans del seu retorn a la capital.

El seu principal rival va concentrar tots els efectius possibles a la península Ibèrica, que seria l’escenari de les principals batalles d’aquell conflicte. L’any 49 aC l’antiga Iltirta de la nació nord-ibèrica dels ilergets, ja havia estat conquerida, devastada i edificada de nou, amb el nom llatí d’Ilerda. En aquell moment era un estratègic assentament romà que controlava el pas del litoral mediterrani cap a l’interior peninsular. Per aquest motiu els dos exèrcits es van emplaçar a les planes situades als afores de la ciutat per lliurar aquella batalla. Segons les fonts documentals romanes, les oligarquies ibero-romanes d’Ilerda estaven compromeses amb el partit de Pompeu.

No obstant això, Juli Cèsar aconseguiria derrotar Pompeu, i d’aquesta manera aplanaria notablement el camí que, tan sols dos mesos més tard, el convertiria en el primer dictador de la República romana.