Tal dia com avui de l'any 1992, fa 25 anys, es donava, a Barcelona, el tret de sortida de la celebració dels XXV Jocs Olímpics. Una cursa que havia començat dotze anys abans (1980) quan el llavors alcalde de la ciutat Narcís Serra va proposar la idea d'organitzar uns Jocs Olímpics. Sis anys després, el 17 d'octubre de 1986 a Lausana (Suïssa), en la 91a sessió del Comitè Olímpic Internacional per a l'elecció de la seu olímpica de 1992, la candidatura de Barcelona s'imposava clarament a les de París, Brisbane, Belgrad, Birmingham i Amsterdam; que amb la capital catalana havien arribat fins a la fase final. Quedarà per sempre en la retina dels qui ho van viure la manifesta alegria del llavors alcalde de la ciutat Pasqual Maragall —quan el president del COI Antoni Samaranch va pronunciar el veredicte de l'elecció “a la ville de Barcelone”— i la dels milers de voluntaris que seguien la retransmissió en directe i que ho havien fet possible.

El 25 de juliol de 1992 se celebrava la cerimònia d'obertura a l'Estadi Olímpic de Montjuïc que, s'estima, va ser seguida per 2.000 milions de persones. Barcelona es presentava al món amb l'ambició de convertir-se una gran capital cultural i esportiva. Els Jocs de 1992 van representar un abans i un després. L'organització d'un esdeveniment de la magnitud de les Olimpíades va impulsar la transformació urbanística i arquitectònica de la ciutat. Es van recuperar centenars d'edificis de gran valor arquitectònic i es va obrir la trama urbana cap al mar. Però també va generar el principi d'un fenomen de gentrificació que, actualment, està assolint quotes brutals. Barcelona es va convertir en una gran capital cultural, i també en un gran centre d'atracció turística, que va impulsar la regeneració i la revalorització dels districtes del centre històric i de l'Eixample en menor mesura; que ha acabat en dramàtiques situacions de bullying immobiliari.