S’inicien les darreres corts de la història de Catalunya
Tal dia com avui de l’any 1705, fa 316 anys, a Barcelona, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1705-1715), Carles d’Habsburg —candidat dels països de la Corona catalanoaragonesa al tron de la monarquia hispànica i nomenat comte de Barcelona per les institucions del país—, obria les Corts catalanes, que es perllongarien fins al 31 de març de l’any següent, i que serien les darreres de la història de Catalunya.
Després del conflicte successori, el règim borbònic reduiria Catalunya a la condició de simple província de la nova monarquia espanyola. Passats més de dos segles, quan Catalunya va recuperar l’autogovern (1931), el Parlament va passar a assumir les funcions de representativitat política de la societat que havien tingut les Corts.
En aquelles corts de 1705 es van acordar una sèrie de mesures polítiques, econòmiques i socials de gran importància. En el pla econòmic es va acordar crear la Companyia Nàutica Mercantil i Universal, participada amb capital mixt —públic i privat—, que havia de consolidar els eixos comercials Catalunya-Països Baixos-Anglaterra, i Catalunya-colònies hispàniques d’Amèrica. A més es va ampliar el nombre de vaixells mercants catalans autoritzats a comerciar lliurement amb les colònies hispàniques d’Amèrica sense haver de passar pel coll d’embut de la Casa de Contratación de Sevilla. També es va acordar suprimir els impostos que gravaven l’entrada de productes estrangers a Catalunya que cobrava l’administració hispànica.
En el pla polític, es va acordar reforçar la independència judicial catalana; derogar la llei que permetia allotjar tropes hispàniques en cases particulars catalanes; promoure una campanya militar per recuperar els comtats del Rosselló i de la Cerdanya; reconèixer l’existència de la Conferència dels Tres Comuns (Corts permanents) com un organisme assessor i fiscalitzador de la corona hispànica a Catalunya; i excloure a perpetuïtat els Borbons del tron de la Corona catalanoaragonesa. I en el pla social, es va acordar, entre altres coses, que els oficials del rei hispànic deixaven de tenir jurisdicció sobre els habitants del Principat, que passava a ser competència exclusiva dels oficials de la Generalitat i dels tribunals catalans.