Tal dia com avui de l'any 996, fa 1021 anys, moria als 56 anys a Dourdan, una petita ciutat entre Chartres i París, Hug Capet, el primer rei de la nissaga dels Capets —dinastia que seria al tron fins al 1328— i el darrer monarca francès que va governar sobre els comtats catalans. Hug Capet, membre d'una branca secundària de la reialesa francesa, va aconseguir arribar al tron en un escenari de guerra civil que enfrontava diversos partits integrats per les famílies nobiliàries més poderoses del regne, en lluita contra la dinastia carolíngia que, després de dos segles al tron, s'ensorrava a marxes forçades per manca de suports entre els estaments poderosos.

Hug Capet va arribar, també, al tron per la seva condició de membre d'una branca secundària de la reialesa que, en cap cas, podia fer ombra a les poderoses famílies en conflicte. Una solució de compromís proposada tant per l'aristocràcia nobiliària com per l'alta clerecia. S'ha dit que abans de la seva entronització i durant el seu regnat (987-996) va esmerçar tots els esforços a pacificar la part central del regne —les regions de les valls del Sena i del Loira— i això explicaria per què el partit que resultaria guanyador en aquell conflicte no va prestar ajut militar als comtes sud-pirinencs quan el general andalusí Almansor va atacar i saquejar el territori de la Catalunya vella (985).

El comte Borrell de Barcelona es va negar a renovar el jurament de vassallatge que devia al nou rei en la seva condició de funcionari —hereditari però subordinat— de la monarquia francesa. La historiografia revela que l'incompliment de les obligacions de la monarquia en la defensa i protecció del territori va ser el detonant del trencament entre Barcelona —i la resta de comtats que la van seguir— i París. Però també s'ha explicat que els Bel·lònides —la dinastia comtal barcelonina i de bona part dels comtats dels Pirineus orientals— havia estat sempre lleial als carolingis deposats, i consideraven que Hug havia estat coronat rei de França de forma absolutament il·legítima.

23 d'octubre de 1977 Tarradellas arriba de l’exili Marc Pons