Tal dia com avui de l’any 1525, fa 496 anys, Hernán Cortés, cap militar de les forces conqueridores hispàniques del territori anomenat Nova Espanya (actualment Mèxic), ordenava l’assassinat de Cuauhtémoc, el darrer emperador de la nació asteca. Cuauhtémoc havia estat derrotat i capturat pels hispànics el 13 d’agost de 1521, en la batalla del Canal dels Tolteques i, fins a la data en què va ser assassinat (28 de febrer de 1521), va restar en situació de captiveri.
Segons les mateixes fonts documentals hispàniques (les cròniques coetànies de Bernal Díaz del Castillo i de Francisco López de Gómara), els hispànics suposaven que Cuauhtémoc ocultava un fantàstic tresor en algun lloc de Tlatelolco (la zona dels palaus de Tenochtitlan). Amb el propòsit d’obligar-lo a revelar l’amagatall del pretès tresor, el van torturar repetidament cremant-li les mans i els peus amb oli bullent. Segons les mateixes fonts, quan va ser enforcat, era una trista ombra del que havia estat.
Poc després, Hernán Cortés va escriure una carta al rei Carles de Gant on s’exculpava de l’assassinat de Cuauhtémoc i carregava les tintes contra els seus subordinats. Cuauhtémoc, des que havia estat derrotat (1521), havia estat forçat a convertir-se en vassall del rei de la monarquia hispànica i, per tant, la seva execució només podia ser ordenada per Carles de Gant. No obstant això, la monarquia hispànica no va investigar aquell magnicidi, ni es va castigar ningú per aquell assassinat.