Tal dia com avui de l'any 1660, fa 357 anys, l'administració civil i militar francesa prenia possessió efectiva del territori de l'Alta Cerdanya (a excepció de la vila de Llívia) i la nova frontera quedava fixada entre la Guingueta i Puigcerdà. La monarquia hispànica, immersa en una profunda crisi econòmica, política i militar, havia cedit a la monarquia francesa el domini sobre el comtat del Rosselló i part del de la Cerdanya amb el propòsit de comprar la pau d'una guerra (1640-1659) que es remuntava a l'etapa de les polítiques d'hostilitat del ministre plenipotenciari Olivares (1624-1640). Aquella cessió es formalitzaria il·legalment a través del Tractat dels Pirineus (1659).
La relació bilateral entre el Principat de Catalunya i la monarquia hispànica, recollida i emparada en el text legal de les Constitucions de Catalunya, no permetia alienar o permutar cap territori català sense l’autorització prèvia de la Generalitat com a organisme permanent de representació de les Corts estamentals. En el Tractat dels Pirineus els negociadors espanyols Méndez de Haro i Coloma, pressionats per la necessitat de comprar la pau necessària per evitar l'ensorrament de l'edifici polític hispànic, van cedir una part del territori català sense informar la Generalitat, soscavant i pervertint el fonament de la relació entre Catalunya i la monarquia hispànica.
El Tractat dels Pirineus marcaria l'inici del procés d'aculturació de l'Alta Cerdanya. L'any 1679 el ministeri de guerra francès va ordenar l'enderroc del castell d'Ovança —construït pels primers comtes ceretans durant la centúria del 900— i la seva substitució pel Fort de Montlluís, encarregat a l'enginyer Vauban seguint les línies generals de les fortificacions borbòniques de l'època. El Vilar d'Ovança, convertit oficialment en Mont-Louís (Montlluís, en català) seria un gran quarter militar que actuaria com un focus de difusió de les polítiques borbòniques que perseguien el desprestigi de la llengua i de la cultura catalanes i la seva progressiva substitució.