Tal dia com avui de l’any 1702, fa 317 anys, el Dietari de la Generalitat anotava que una representació de la institució s’havia desplaçat al Palau Reial per conèixer l’estat de salut del rei Felip V ―el primer Borbó hispànic― que havia arribat a la capital catalana el 12 d’octubre de 1701 per negociar el donatiu de Catalunya a la corona i el nomenament de comte de Barcelona. Segons el Dietari de la Generalitat, Felip V estava allitat amb febre alta i amb la cara desmesuradament inflada i rogenca. El 14 de gener de 1702, quatre setmanes abans, s’havia assolit un acord i s’havien clausurat les Corts, però Felip de Borbó i la seva esposa Maria Lluïsa de Savoia no havien emprès el viatge de retorn a la cort de Madrid a causa d’aquella malaltia.

Amb anterioritat, a principis de gener ―en el decurs de la negociació― Felip V havia estat afectat per unes febres terçanes (una infecció pròpia de les zones pantanoses que es reprodueix de forma sistemàtica) que l’havien obligat a enllitar-se. Segons el Dietari de la Generalitat, els metges que l’atenien havien descartat la possibilitat d’un rebrot. Com també havien descartat que el monarca estigués afectat per “la malaltia de la rosa” (la rubèola) o per la “pigota” (la verola). L’endemà, però, la representació institucional catalana que el va visitar de nou diria que “al pas disminuheix la calentura al mateix temps se li desinflava la cara”. No obstant això, quatre dies més tard, el 16 de febrer,  continuava enllitat i sense possibilitat d’emprendre el viatge de retorn a Madrid.

Altres documents afirmen que a Felip V, malgrat la seva joventut ―tenia 18 anys quan va ser nomenat comte de Barcelona―, se li administraven solucions de metalls per prevenir certes crisis. Posteriorment, aquestes crisis es farien públiques i evidents en forma d’excessos que els seus metges anomenarien “melangia” i confirmarien les sospites dels representants catalans.  El decurs del temps revelaria que el primer Borbó hispànic patia, des de la infantesa, una greu malaltia mental que, actualment, la ciència mèdica anomena trastorn bipolar. Aquest extrem hauria estat deliberadament ocultat per la cort borbònica de Versalles, amb el clar propòsit d’evitar que Felip de Borbó fos rebutjat com a candidat a succeir a Carles II, el darrer Habsburg.