Tal dia com avui de l’any 1933, fa 87 anys, el Laboratori Municipal de Microbiologia de Barcelona denunciava l’existència d’importants focus d’infecció de la ràbia a Catalunya. El mateix laboratori informava que, entre octubre de 1932 i març de 1933, a Barcelona i a Lleida, i als pobles situats a la carretera que unia aquestes dues ciutats, s’havien detectat 273 casos. Segons el mateix Laboratori, aquell fenomen tenia la categoria d’epidèmia, per què aquella xifra multiplicava per set la incidència històrica d’aquesta malaltia sobre el total de la població catalana.
El Laboratori Municipal de Microbiologia va presentar un plànol de Barcelona amb els focus d’infecció, que afectaven, principalment, el barri de les Corts —seguint el traçat de la carretera a Lleida—, i en menor mesura els barris del Raval, i del Poble Sec; i les antigues viles de Sants, de Sant Andreu i de Gràcia. També va presentar un mapa de Catalunya amb els principals focus d’infecció. En aquell mapa destacava Barcelona, amb un mínim de 57 casos, repartits entre octubre i desembre 1932; i Igualada, amb 14 casos que havien estat detectats en tan sols tres dies (gener 1933).
Segons el mateix laboratori, l’origen d’aquella epidèmia hauria estat un gos que viatjava amb una caravana d’artistes itinerants d’ètnia gitana procedents del sud de França, que uns mesos abans havia fet el trajecte entre Barcelona i Lleida. A Igualada, aquell gos havia mossegat i inoculat el virus de la ràbia a 14 persones i a un cavall. La ràpida vacunació promoguda pel Laboratori havia salvat la vida de totes les persones afectades; i havia evitat la propagació de la malaltia. Però, en canvi, el cavall havia mort a causa de la ràbia trenta dies justos després d’haver patit la mossegada del gos.