Tal dia com avui de l’any 1939, fa 80 anys, en el context dels mesos immediatament posteriors a l’ocupació franquista de Catalunya i a la conclusió de la Guerra Civil espanyola (1936-1939), la premsa confirmava allò que ja havia avançat el 9 d’agost anterior: les places vacants del cos de la Guàrdia Urbana de Barcelona (“Policia Municipal” en la terminologia del règim) serien cobertes, exclusivament, per elements que —durant el conflicte— havien combatut amb el bàndol rebel.
La nota de premsa publicada per La Vanguardia Española (edició del 27/08/1939) es titulava “De cien plazas vacantes de guardias urbanos se reservan setenta para ex combatientes y las restantes para Caballeros Mutilados”. Aquesta provisió estava destinada a cobrir més del 50% de la massa laboral de la Guàrdia Urbana. Segons la mateixa administració franquista, s’havien produït moltes baixes per mort, per l’exili forçat o pels acomiadaments (els anomenats “expedientes de depuración”).
Aquesta no seria la única mesura arbitrària que dictarien a favor dels seus combatents. Poc abans —el 6 de juliol— havien imposat a Barcelona el Día sin postre, que consistia en el fet que “los industriales, bien como hoteleros, dueños de cafés, bares, cervecerías, etc. que sirvan comidas, bien en forma de cubierto o a la carta, habrán de contribuir los lunes «Sin postre» con el diez por ciento de cada comida suelta que sirvan y con el cinco por ciento de la pensión completa si se tratase de personal hospedado, en los mismos”.
Aquella contribució obligatòria i extraordinària es destinava al Subsidio al Combatiente. La mateixa premsa de l’època revela que, precisament, en els mesos immediatament posteriors, un dels principals camps d’actuació de la Guàrdia Urbana seria la persecució d’hostalers, restauradors i venedors ambulants que no liquidaven els tiquets del Dia sin postre i la imposició de multes draconianes que podien ascendir a 500 pessetes (l’equivalent actual a 15.000 euros).