Tal dia com avui de l’any 1705, fa 314 anys, en el context de la Guerra de Successió hispànica (1701-1715) els representants de les institucions de Catalunya Domènec Perera i Antoni de Peguera, i el del govern d’Anglaterra, Mitford Crowe, signaven el Tractat de Gènova, que implicava l’entrada de Catalunya en la coalició internacional austriacista. La Guerra de Successió hispànica ja havia esclatat als camps de batalla europeus i, fins i tot, s’havien produït importants operacions militars a la península ibèrica, com la conquesta aliada de Gibraltar (4 d’agost de 1704), on els voluntaris catalanovalencians de Basset havien tingut una destacada participació.
Però la signatura del Tractat de Gènova oficialitzava la posició de Catalunya. Aquell tractat estava format per 16 punts que, de forma resumida, deien que les parts acordaven el desembarcament de les tropes aliades austriacistes, el dimensionament de l’exèrcit de Catalunya, els detalls de la intendència dels exèrcits aliats a Catalunya, el reconeixement de les institucions catalanes de Carles d’Habsburg com a comte de Barcelona (Home Principal de Catalunya), el jurament de Carles d’Habsburg a les Constitucions de Catalunya i, sobretot, la garantia anglesa que l’edifici polític català, fos quin fos el resultat final de la guerra, quedaria intacte.
Aquell tractat va ser vigent fins que, l’any 1711, Carles d’Habsburg va ser proclamat nou arxiduc independent d’Àustria. El trencament unilateral del Tractat es traduiria en la retirada de les tropes angleses de Catalunya, i provocaria un agre debat en la classe política anglesa, que acabaria abastant el conjunt de la societat. Els conservadors —liderats per l’aristocràcia rural— eren partidaris d’una sortida del conflicte a canvi de compensacions comercials; mentre que els liberals —liderats per les elits mercantils urbanes— optaven per mantenir els compromisos amb Catalunya. Aquell debat es documentaria en uns fulls de gran difusió anomenats “The Case of Catalans”.