Tal dia com avui de l’any 1809, fa 211 anys, les personalitats més destacades del barri català de Montserrat a Buenos Aires (oficials de la milícia urbana Miñones de Cataluña, i membres destacats del Consolat de Comerç de Buenos Aires), protagonitzaven una revolta que marcaria l’inici de les lluites per la independència de la colònia hispànica de Río de la Plata. Aquella revolta, anomenada Asonada de Álzaga, va consistir en la mobilització de les milícies urbanes Miñones de Cataluña, Tercio de Gallegos i Tercio de Vizcainos; i la seva concentració als antics Arcos de la Recova (a l’extrem sud del barri de Montserrat) amb el propòsit de provocar la dimissió i forçar l’expulsió del virrei hispànic.
El virrei hispànic Santiago de Líniers, conscient de la seva solitud política i militar, va signar la dimissió i l’entrega del poder al Cabildo de Buenos Aires. Però quan, passades les hores, es disposava a embarcar cap a la metròpoli, es va produir un fet que posaria de relleu la divisió interna que, en aquell moment, afectava el moviment sobiranista argentí. Cornelio Saavedra, cap militar de la milicia urbana Regimiento de Patricios (format per les elits criolles d’origen castellà) va sortir a l’auxili del virrei, i amb una acció armada ràpida i inesperada, el va situar de nou al govern de la colònia. Tot seguit, Liniers i Saavedra protagonitzarien una maniobra repressiva que conduiria els principals líders de la Asonada a la presó.
Mentre que els comerciants catalans Matheu, Larreu, Nadal, Reynals o Alsina, o el basc Álzaga eren partidaris de proclamar una república inspirada en les revolucions americana (1776) i francesa (1789), els patricis criolls (latifundistes agroramaders), liderats per Saavedra, Veytes, Belgrano, Castelli o Villegas, s’inclinaven per la constitució d’un regne independent, inspirat en la monarquia parlamentària anglesa, i proposaven coronar Carlota Joaquima de Borbó (germana de Ferran VII). Finalment s’imposaria una fórmula consensuada: el 25 de maig de 1810 es proclamaria la primera Junta independent, presidida per Saavedra i participada pels ministres Matheu i Larreu. Álzaga seria primer alcalde independent de Buenos Aires.