Tal dia com avui de l’any 1641, fa 378 anys, en el context de la Guerra dels Segadors (1640-1652) la Junta General de Braços (l’equivalent a l’actual Parlament), presidida per Pau Claris i formada pels representants polítics dels tres estaments de poder del país (l’aristocràtic, l’eclesiàstic i el de les viles i ciutats, anomenat també reial), votaven la constitució i proclamació de la República Catalana. Aquella proclamació tenia una rellevància especial, no tant pel fet que es constituís un règim republicà (en aquella època aquest sistema de govern era, a la pràctica, una república senatorial), sinó perquè era la renúncia formal a continuar formant part de l’edifici polític hispànic.

Aquella proclamació era la conseqüència de dos fets. El primer l’enviament ―per part del rei Felip IV― d’un cos de l’exèrcit hispànic (juliol de 1640), comandat pel marquès de Los Vélez i format per vint mil efectius, per deposar les autoritats catalanes, intervenir les institucions del país i restituir l’administració hispànica al Principat, que havia restat en precari després del Corpus de Sang de 1640, punt culminant de la Revolució dels Segadors. I el segon la signatura d’una aliança entre la Generalitat i la cancelleria del rei Lluís XIII de França (setembre de 1640), que s’havia de traduir en l’ajut militar francès a l’Exèrcit de Catalunya per expulsar les tropes hispàniques del Principat.

L’aliança catalano-francesa s’havia signat sense l’aprovació prèvia dels Braços Generals. Pau Claris, president de la Generalitat, argumentaria que l’emergència de la situació (les tropes hispàniques havien ocupat Tortosa i es dirigien cap a Tarragona) ho requeria. Els Braços Generals debatrien la qüestió durant setmanes, i fins que l’exèrcit hispànic de Felip IV no va ser a les portes de Barcelona (acampat a Sants), i amb l’amenaça francesa de no intervenir fins que aprovessin el tractat, no es decidiria la proclamació de la República catalana. L’endemà, 17 de gener de 1641, el Consell, format pel president, els dos diputats i els tres oïdors de la Generalitat, ratificaria la proclamació.