Tal dia com avui de l’any 1640, fa 380 anys, a Barcelona i en el context de les primeres setmanes de la Revolució i Guerra dels Segadors (1640-1652), una turba assassinava Jerònim Garau, president de la Reial Audiència (l’organisme de justícia que depenia directament del rei) i l’últim representant de la monarquia hispànica que restava a Barcelona després de la declaració formal de guerra que Felip IV havia cursat contra Catalunya (01/09/1640).

Segons el Dietari de la Generalitat, el dia 16, “en lo portal de Sant Antoni havia succeït (...) que, exint un cotxo tapat, a la que hisqué de dit portal lo cotxero volgué còrrer, y la companyia que estava de posta, vehent la acció (...) volgué la posta que·s detingués. Y a la que se acostà a dit cotxo hisqué un home a la portalera, lo qual ab una pistola tirà una escopetada a dita posta, de la qual restà ferit en lo bras cruelment.

“Vehent la gent lo mal modo de procehir, comensaren a cridar; y hisqueren de dit cotxo lo doctor de la Real Audiència Hierònym Garau y Joseph Garau, son fill, lo qual fonch mort ab moltas padrenyaladas y estocades; y dit son pare fonch mal ferit, y per temor que no·l acabassen de matar, tancaren lo dit portal y ell restà dins del portal sens que ningú li donà ningun socorro (...) fins lo endemà de matí que eran las deu horas”.

Segons el mateix Dietari, el dia 17 “la gent se anava avalotant per acabar-lo de matar, y que los senyors consellers anaven consistorialment en dit portal ab la companyia de cavalls de don Juseph de Àrdena (...) ahont trobaren a dit micer Garau, al qual prengueren y aquell portaren dins la iglésia de sant Antoni, ahont lo curaren, posant-se dits senyors deputats y consellers ab gran perill de la vida”.

Entre las nou y deu horas de la matinada, succehí un cas atrós (...)  en la iglésia de Sant Antoni, se mogué un gran alborot causat per una dona que digué que dit micer Garau havia dit que si Déu li donava vida bé·s venjaria y que bé·n penjaria molts. Fou tanta la alteració que causaren estas paraules, que molta gent  (...) pujaren dalt a hont estava, hi·l prengueren sopol rossegant-lo per la escala avall, trahent-lo defora al carrer, hont li pegaren tanta puyaladas y patardades que·l dexaren que no tenia figura”.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat