Tal dia com avui de l’any 1971, fa 40 anys, a Puerto Real (Cadis, Andalusia) la policia detenia Manuel Delgado Villegas, àlies El Arropiero, considerat el pitjor assassí en sèrie de la història peninsular. Quan va ser detingut, va confessar que entre 1964 i 1971 havia comès quaranta-vuit assassinats; la policia el va acusar de vint-i-dues morts violentes (algunes amb l’agreujant de necrofília) i la justícia, per falta de proves, només li va poder imputar la comissió de set homicidis. D’un total de set homicidis provats, tres els va cometre a Catalunya (Mataró, Barcelona i Sitges), que era on havia començat la seva carrera criminal.

El Arriopiero havia nascut a Sevilla el 25 de gener de 1943, en plena postguerra, en una família molt humil. La seva mare va morir durant el part, i ell i la seva germana van ser criats per una àvia. Segons la premsa de l’època, el sobrenom l’havia heretat del seu pare, que es dedicava a la venda ambulant d’arrope (un xarop de most amb trossos de fruita cuita que s’unta al pa i que és molt popular a Andalusia). Segons la mateixa premsa, posteriorment a la seva detenció va ser sotmès a diverses proves i els investigadors van concloure que patia una alteració genètica anomenada síndrome XYY (coneguda també, en aquella època, com la “síndrome del superhome”).

Aquesta malaltia seria causada per la presència d’un tercer cromosoma sexual i, en el seu cas, s’havia manifestat en una lleugera discapacitat intel·lectual i uns impulsos sexuals i criminals brutals i irrefrenables. El seu advocat defensor diria que “era una veritable amenaça per a la societat”, i que “si el deixaven anar, no trigaria ni un sol dia a cometre un altre crim”. Després d'estar reclòs en presó preventiva durant dos anys (1971-1973), va ser internat al Sanatori Psiquiàtric de Fontcalent (Alacant). Allà moriria vint-i-cinc anys més tard (1998), a causa d’una malaltia provocada pel tabaquisme i convertit en el “Robinson Crusoe del loquero”.