Tal dia com avui de l’any 1919, fa 100 anys, la premsa de Barcelona deixava de sortir al carrer per segon dia consecutiu. Era el primer cop, des que a Barcelona s’editaven regularment mitjans de premsa (principis del segle XIX), que la premsa no acudia a la seva cita diària amb els lectors catalans. Aquell silenci transitori estava motivat per la vaga de la Canadenca que, des que havia estat convocada (gener de 1919), havia estat progressivament secundada per tots els sectors de l’economia catalana. El dia 1 de març s’hi van sumar els treballadors de les rotatives de Barcelona, i la seva primera manifestació seria la negativa a imprimir els bans dictats pel govern militar i la informació manipulada que pretenia desacreditar el moviment vaguista.
La vaga de la Canadenca és una de les grans fites de la història contemporània de Catalunya. Iniciada en una de les filials de la companyia elèctrica Barcelona Traction, Light and Power (coneguda popularment com “la Canadenca”), en el seu punt culminant va paralitzar totalment l’economia catalana. Malgrat la duríssima repressió desencadenada per les autoritats governatives espanyoles (càrregues policials, detencions i empresonaments massius), i per la direcció de la Canadenca (amenaces i agressions als representants sindicals i acomiadaments de treballadors que secundaven la vaga), es resoldria a favor d’una de les principals reivindicacions dels vaguistes: Catalunya seria el primer país d’Europa a assolir la fita de la jornada de les vuit hores.
Imatge: Imatge d'una manifestació / Blog Catxipanda