Tal dia com avui de l'any 1855, fa 162 anys, s'iniciava la primera vaga general obrera de la història de Catalunya i de l'Estat espanyol, que va tenir com a principals escenaris els nuclis industrials del Principat, i que es perllongaria nou dies. La protesta obrera estava basada en el rebuig a la progressiva mecanització del procés de fabricació tèxtil, que posava en risc milers de llocs de treball. Però el detonant de la vaga va ser l'ordre governativa d'il·legalització de les associacions obreres no inscrites i la intervenció de totes les mútues obreres de socors, que eren el precedent més remot de l'actual sistema de contingències i de pensions.
L'any 1855 l'Estat espanyol estava governat pel Partit Progressista del general Espartero, que plantejava reformes estructurals importants, les quals havien despertat moltes expectatives entre els sectors mes desafavorits de la societat rural. Però les classes obreres urbanes, que vivien i treballaven en unes condicions més que lamentables, ja havien gravitat cap a moviments polítics i socials amb una forta càrrega reivindicativa. El 24 de juny -una setmana abans de l'inici de la vaga-, en un context social de gran tensió, el capità general de Catalunya, Juan Zapatero Navas, va decretar la il·legalització de les associacions obreres més radicalitzades i la militarització de totes les mútues.
El conjunt de la classe obrera va secundar la convocatòria de vaga en solidaritat amb les associacions il·legalitzades i en protesta per la intervenció de les caixes de resistència obreres. El pla de Barcelona -on hi havia més de 100.000 obrers- va restar paralitzat. Però també Reus, Mataró i Sabadell -amb un fort component social de classe obrera- van quedar paralitzades. Mentrestant, les autoritats militars practicaven detencions, tortures i deportacions. Durant la vaga, 70 dirigents obrers van ser deportats a presidis de Cuba. Espartero es va negar a negociar amb els dirigents del moviment i va acabar imposant la seva autoritat amb la intervenció de l'exèrcit espanyol.
Imatge principal: La Maquinista (1855) / Font: Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals