Tal dia com avui de l’any 1660, fa 361 anys, a Brussel·les (llavors Països Baixos hispànics); el governador hispànic Luis Francisco de Benavides y Carrillo de Toledo, va ordenar el segrest del rei Carles II d’Anglaterra que, en aquell moment, feia onze anys que estava exiliat (1649). Benavides hauria estat informat que Carles II havia pactat amb el Parlament d’Anglaterra el seu retorn, i el va intentar retenir per a provocar una situació de confusió política amb un resultat caòtic.
Però els secretaris del rei anglès (Edward Hyde, James Butler i Edward Nicholas); es van assabentar a temps; i van conduir Carles II fins a Breda, a l’altra banda de la frontera amb l’estat independent de les Disset Províncies Unides (actuals Països Baixos). Aquella precipitada sortida es va produir el dia 4 d’abril a primera hora del matí; i al vespre del mateix dia Carles II signava la Declaració de Breda, l’acord amb el Parlament anglès que l’havia de conduir fins al tron de Londres.
Carles II era fill de Carles I, executat pels partidaris de la Revolució de Cromwell (1649) en el punt culminant d’un conflicte que enfrontava els partidaris del rei, que defensaven un model d’estat monàrquic i absolutista (inspirat en el model borbònic francès); i els partidaris de Oliver Cromwell, que defensaven un model republicà i parlamentari (inspirat en el model neerlandès i en el model català de 1640). Amb la Declaració de Breda, s’optava per una solució intermèdia.
L’intent de segrest de Carles II va enterbolir enormement les relacions entre la monarquia hispànica i Anglaterra, que ja no es van restablir fins passat més d’un segle (1775). No era el primer cop que la cancelleria de Madrid maniobrava per a crear un escenari caòtic a Londres. Uns anys abans (1606), per exemple, un agent anglès al servei de la monarquia hispànica havia intentat ensorrar el Parlament de Londres amb tots els seus diputats a l’interior, en una operació que va ser anomenada la “Conspiració de la Pólvora”.