Tal dia com avui de l’any 1714, fa 304 anys, en el context de la darrera fase del conflicte successori hispànic, conegut com a Guerra dels Catalans (1713-1714) i a una setmana escassa de la capitulació de Barcelona, l’Exèrcit de Catalunya comandat pel coronel Francesc Busquets i Mitjans prenien a l’assalt la guarnició militar de Manresa, que havia estat ocupada quatre mesos abans (7 de maig de 1714) per les tropes borbòniques comandades pels generals José de Armendariz Perurena i José Carrillo de Albornoz. L’assalt a la guarnició borbònica de Manresa s’enquadrava en el marc de les operacions que les “tropes de l’interior” de l’Exercit de Catalunya efectuaven per a disminuir la pressió del setge franco-castellà sobre la ciutat de Barcelona.
Les tropes catalanes, formades per uns 800 efectius, van assaltar la guarnició i van provocar l’abandonament de la posició i la fugida dels borbònics que, primer, es van refugiar al temple i, després, al campanar de la Basílica de Santa Maria. El cronista manresà Manuel Torres i Torrents, escriuria un segle i mig més tard (1858) que, les tropes de catalanes estaven disposades a fer caure el campanar amb explosius; però que la intercessió dels canonges manresans, va aconseguir persuadir-los. Finalment, les tropes de Busquets es retirarien tres dies més tard, quan foren alertades que s’aproximava un cos de socors borbònic format per 4.000 efectius procedent del setge sobre Barcelona. L’operació de Manresa permetria Barcelona resistir, encara, uns dies més.