Tal dia com avui de l'any 1634, fa 383 anys, executaven Joan Sala i Ferrer –àlies Serrallonga–. Detingut dos mesos abans –el 31 d'octubre del 1633– a Santa Coloma de Farners (la Selva), pels soldats del virrei Cardona, va ser traslladat a Barcelona i reclòs i torturat a la presó de la plaça de l'Àngel –situada a la cruïlla dels actuals carrers de Jaume I i Via Laietana–. Jutjat sense garanties processals de cap mena, va ser irremissiblement condemnat a mort. La matinada de l'execució va ser conduït dins d'una gàbia al cadafal de la forca –a la plaça del Rei–. El van assotar fins a treure-li la pell i li van amputar les orelles. El van penjar i van esquarterar-ne el cadàver. Les seves restes van quedar exposades a les principals portes d'accés a la ciutat.

Joan Sala, Serrallonga; Pere Roca, Rocaguinarda, i Gabriel Torrent, Trucafort, són les icones del bandolerisme català del 1600. Homes amb una gran capacitat de lideratge que van excel·lir en un context de violència i pillatge que ocultava una veritable guerra civil. Petits exèrcits al servei d'interessos particulars que alimentaven el conflicte endèmic entre nyerros –les classes aristocràtiques rurals, arruïnades pel canvi de sistema econòmic– i cadells –les classes mercantils urbanes, que assajaven formes precapitalistes–. Sala i Torrent van liderar colles que bandolejaven pels cadells. Van morir a la forca. I Roca va ser el paladí del bandolerisme nyerro. Es va beneficiar d'una amnistia i va ser integrat –com a capità dels terços de Castella– a l'aparell militar hispànic a Nàpols.

La historiografia romàntica catalana –que sorgeix amb la Renaixença cultural del segle XIX– va atorgar a aquests personatges la categoria de mites. Però el cert és que només van contribuir a alimentar l'espiral de violència que rosegava el país. La seva autèntica trajectòria no té cap relació amb el mite de Robin Hood. En canvi, eren especialment venerats per un sector important de la societat catalana de l'època perquè representaven una forma de fer de justícia contra els abusos senyorials. Serrallonga –que, en la seva plenitud, va capitanejar una colla de 400 bandolers– va assaltar masos rics, castells nobiliaris i combois de moneda del fisc hispànic. També es va enfrontar, amb èxit, amb els soldats –catalans i castellans– del virrei. Però els beneficis no els va repartir mai entre els  pobres.