Tal dia com avui de 1973, la banda armada basca ETA va matar el president del govern espanyol, el franquista Luis Carrero Blanco, amb un atemptat al centre de Madrid.

El grup armat, que portava més d'un any preparant l'acció, va col·locar càrregues explosives d'uns 50 quilos de dinamita sota l'asfalt del carrer Claudio Coello on es trobava l'església San Francisco de Borja, on Carrero Blanco acudia a missa cada dia.

Quan encara no eren dos quarts de deu del matí, l'etarra Jesús Zugarramurdi, Kiskur, va donar la senyal i el seu company José Miguel Beñarán, Argala, va detonar les càrregues just quan el cotxe del president passava per sobre, acabant instantàniament amb la seva vida i amb la de l'inspector de policia i el xòfer que l'acompanyaven.

atemptat carrero blanco cotxe

L'explosió va ser tan violenta que va obrir un cràter al terra i va fer que el cotxe, un Dodge 3700 FT de 1.800 quilos de pes, volés pels aires i caigués al terrat de la Casa Profesa, annexa a l'església on acabava d'acudir a missa.

Immediatament després, Kiskur i Argala van fugir amb Javier Larreategi, Atxulo, que era l'encarregat de conduir el cotxe d'escapada fins a un refugi a Alcorcón (Madrid). Uns dies després, una dissident del PCE, Eva Forest, els va ajudar a escapar a França.

Al principi, les autoritats van pensar que es tractava d'una explosió de gas, ja que resultava inconcebible en aquell moment que es pogués tractar d'un atac orquestrat per un grup armat. No va ser fins que els tècnics van inspeccionar la zona descartant cap causa relacionada amb el gas que es va assimilar que es tractava d'un atac.

La reacció de Franco

En saber la notícia, el dictador Francisco Franco va reaccionar d'una manera ben gèlida: "Aquestes coses passen". Tanmateix, el dictador va quedar profundament commocionat com es va poder comprovar durant el funeral que es va celebrar dos dies després.

franco funeral carrero blanco

El ministre d'Exteriors de Carrero, Laureano López Rodó, va arribar a dir que Franco havia perdut el seu més directe col·laborador i des d'aleshores ja no va ser el mateix: va patir una davallada evident tant física com psicològicament".

La teoria de la conspiració

La complexitat de l'atemptat i la seva proximitat amb l'ambaixada dels Estats Units va fer arribar a sospitar a alguns que el país estava al darrere de l'atemptat. Evidentment, la primera potència ho va negar.

No obstant això, el 2008 es va desclassificar una nota que l'ambaixada nord-americana a Madrid havia enviat al departament d'Estat en la qual s'afirmava el següent missatge: "El millor resultat que pot sorgir seria que Carrero desaparegués d'escena, amb la possible substitució del general Díez Alegría o Castañón".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat