Tal dia com avui de l'any 1888, fa 129 anys, s'inaugurava l'Exposició Universal de Barcelona, el gran esdeveniment del segle que transformaria per sempre la fesomia de la ciutat. L'Exposició Universal va impulsar una transformació urbanística colossal que reactivaria tots els sectors econòmics de la ciutat. I transformaria, també, la cultura política i econòmica de tots els estaments socials de la ciutat, i per extensió del país. Barcelona, pregonament castigada i marginada pels Borbons hispànics des del 1714, era transportada cap a la modernitat i era, de nou, orientada cap a Europa i cap al món.
Feia només 15 anys que havien finalitzat els treballs d'enderroc de les muralles. Barcelona havia superat els 500.000 habitants -era la segona urbs i la primera àrea industrial de la península-, i l'Eixample urbanístic, seguint el Pla Cerdà, es projectava cap a tots els pobles del pla en sentit nord, nord-est i nord-oest. En canvi, el front marítim situat entre la Barceloneta i el Poble Nou no era una zona d'ocupació prioritària. La Ciutadella -encara una fortalesa militar- actuava com una veritable barrera urbanística. Amb l'Exposició es va aconseguir reincorporar els antics quarters a la trama urbana i convertir-los en un espai verd inspirat en els grans parcs urbans de les capitals europees.
La construcció dels edificis -tant els que perdurarien com els efímers- es va fer en un temps rècord. I això va obligar els obrers a treballar en unes condicions dures i insegures. En aquells dies els moviments obrers van agafar molta volada i les seves reivindicacions serien la llavor de les conquestes socials posteriors. L'Exposició va ser un èxit rotund en xifres. Més de 400.000 visitants d'arreu del món en els 8 mesos de durada van canviar l'enfocament de la mirada dels industrials barcelonins, dels mercats peninsulars cap a Europa. Barcelona, després d'un segle llarg d'ostracisme, se situava de nou en el circuit de les grans capitals europees.