Tal dia com avui de l'any 1462, fa 555 anys, les autoritats barcelonines desactivaven el complot de Sant Maties, una aliança secreta entre la corona i els gremis dels negocis, de les arts i dels oficis, per desplaçar del poder a l'oligarquia aristocràtica que governava la ciutat. L'any 1462 Catalunya estava sumida en una profunda crisi social i econòmica i Barcelona havia perdut el seu paper protagonista -en el conjunt dels Estats d'Aragó- en benefici de València i de Nàpols. En aquest context, la petita pagesia reivindicava el dret a posseir la terra que treballava, i l'artesanat urbà i la burgesia mercantil reclamaven el dret a accedir a les institucions de govern de la ciutat i del país.

Ras i curt, la liquidació del règim feudal que havia dominat Europa durant 500 anys. En aquest escenari de canvis, els Reis també hi tenien un interès: erosionar la noblesa i aconseguir el monopoli del poder polític, la primera pedra de la “raó d'Estat”. La pinça que la corona i els estaments populars practicaven sobre la classe nobiliària provocava fortes tensions que a Barcelona es vivien en forma de conflictes. L'any 1462, després de 9 anys de govern del partit de la Busca (l'artesanat i el comerç) imposat pel rei Joan II, es va produir una forta involució protagonitzada pel partit de la Biga (l'alta burgesia i la noblesa) que havia recuperat el poder.

Barcelona, a principis del segle XVI

La destrucció dels avenços socials i econòmics “buscaires” va ser la raó per impulsar un complot en el qual hi participaven la Reina i 5 destacats membres de la direcció del partit. El nucli dur de la Biga va ser informat per un delator, i va reaccionar ordenant la detenció, judici i execució de la cúpula de la Busca. Una figura destacada en aquell procés, com a acusador, va ser Francesc Colom, que algunes fonts apunten que seria un oncle de Cristòfol Colom. La reacció de la Biga, en un ambient molt caldejat, va encendre l'espurna de la revolució. S'iniciava la Guerra dels Remences, la Guerra Civil catalana que es saldaria amb una victòria ajustadíssima de les classes populars, però suficient per impulsar la primera reforma agrària de la història de la humanitat.