Tal dia com avui de l'any 1716, fa 301 anys, es posava la primera pedra de la construcció de la Ciutadella, que seria l'element principal de dominació i repressió borbònica sobre la capital de Catalunya. Havia passat un any i escaig de la caiguda de Barcelona (11 de setembre del 1714), i les noves autoritats franco-espanyoles havien planificat diverses obres de gran envergadura que contemplaven revertir el paper històric de la ciutat. L'administració borbònica pretenia despersonalitzar Barcelona transformant-la en un gran quarter militar. Diversos edificis civils, com la Universitat o com les Drassanes, van ser convertits en instal·lacions militars. Però la peça clau d'aquella estratègia era la Ciutadella, una fortalesa incrustada dins de la ciutat.
Per incrustar-la dins el perímetre murallat de la ciutat, les autoritats franco-espanyoles van planificar i ordenar l'enderroc del barri de la Ribera, situat sobre el solar de l'actual Parc de la Ciutadella. Quan es va enderrocar la Ribera -anomenat tradicionalment Quarter (referit a barri) de Mar- era la zona més poblada de la ciutat. Era un conjunt de més de 1.000 cases que representaven la cinquena part de la trama urbana i de la població de la ciutat. 5.000 persones -l'equivalent a la població de ciutats importants del Principat com Girona, Vic, Mataró o Reus- van ser desallotjades per la força de les seves llars i dels seus negocis, en l'operació de desnonament més dimensionada i més tràgica de la història de Barcelona.
L'enderroc de les cases i el desnonament dels residents va comportar la desaparició d'una xarxa industrial i comercial molt potent formada per adoberies, molins, saladors, escorxadors, obradors de bast, botigues, magatzems i mercats de fruita, de verdura i d'aviram. I també la desaparició d'una xarxa d'instal·lacions d'oci, com el Joc de Pilota -l'espectacle preferit dels barcelonins de l'època- o com les tavernes. Amb aquell enderroc monstruós també es va posar fi a la xarxa assistencial del barri: l'Hospital de Santa Marta va desaparèixer per sempre. Els efectes de l'enderroc van comportar la ruïna de milers de persones -abocades a la misèria i obligades a viure a la platja-, i va comportar, també, l'empobriment de la ciutat, que perdia el seu motor econòmic i social. Era el càstig que el Borbó imposava a les classes populars barcelonines.