Tal dia com avui de l’any 1936, fa 85 anys, les guarnicions militars de Tenerife, Sevilla, Còrdova, Toledo, Valladolid, Burgos, Vitòria, i Saragossa; es rebel·laven contra el legítim govern de la República. Dos dies abans (16/07/1937) s’havia iniciat la rebel·lió a la guarnició militar de Melilla; i el dia anterior (17/07/1936) l’havien secundada la resta de guarnicions militars del Protectorat espanyol del Marroc (Tetuán, Ceuta, i Laratxe). L’endemà, dia 19, la rebel·lió militar s’estendria al conjunt de guarnicions militars de la Península i de Balears.

En canvi a Catalunya -com havia passat el dia anterior- la situació era de relativa calma. Segons la premsa de l’època (La Vanguardia, edició del 19/07/1936), Josep Maria España i Sirat —conseller de Governació de la Generalitat— va declarar que “En Catalunya no se ha registrado ningún hecho anormal, y nosotros estamos dispuestos a defender el régimen y contamos con la gran mayoría del pueblo. Tenemos .las fuerzas necesarias para hacerlo respetar y no toleraremos que se nos dispute este derecho nuestro (...) Repito que en Catalunya no pasa nada”.

No obstant això, la mateixa premsa informava que “A primeras horas de ayer noche (referit al dia 17)  había en los calabozos de la Comisaría .general de Orden Público (de la Generalitat) gran número de detenidos, en su mayor parte de filiación fascista, y distribuidas en varias dependencias de dicho centro oficial gran cantidad de armas cortas y largas de diversas clases y calibres procedentes de los numerosos registros practicados durante la madrugada y el día de ayer por la policía en diferentes centros políticos, particularmente en aquellos de matiz extremoderecha”.