Si no hi ha una novetat d'última hora, aquest dimarts començarà la vaga de sis dies durant el mes de març convocada de forma unànime pels sindicats d'educació i que afectarà les escoles i instituts de tot Catalunya. El motiu de la vaga té a veure amb l'alteració unilateral per part del departament del calendari del curs escolar i amb l'esborrany d'Educació amb una nova proposta d'ordenació curricular de l'Educació Secundària Obligatòria (ESO) —en la qual desapareixia la Filosofia a 4t d'ESO— encara que també hi ha una aturada convocada per al dia 23 que té a veure amb el rebuig del 25% de castellà a les aules catalanes que ha imposat la justícia espanyola.

En els últims dies, el malestar de la comunitat educativa amb el conseller Josep Gonzàlez-Cambray, lluny de reduir-se, ha anat a més i així el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE), que agrupa associacions de famílies, sindicats estudiantils i entitats, ha donat suport a les mobilitzacions sindicals. Aquest dissabte, els 73 directors i directores dels instituts de Girona han fet pública una carta, l'últim destinatari de la qual és Cambray, on denuncien la falta de diàleg i apunten que s'està produint un punt de desconnexió que mai abans no s'havia vist.

Una vaga al sector educatiu és per definició la que més acaba afectant el conjunt de les famílies, perquè el seu impacte arriba fins a l'últim racó del país. Més enllà de si és oportú o no modificar l'inici de curs, quan segurament amb una negociació seriosa i allunyada de la supèrbia el resultat n'hauria estat un altre, el que més sorprèn és que la Conselleria no estigui posant a sobre de la taula propostes i més propostes per trencar el front sindical. No només no ha passat això, sinó que s'hi han anat sumant col·lectius no estrictament sindicals en comprovar que la decisió de l'administració estava molt decidida.

Els gairebé dos anys que ha durat l'etapa més profunda del coronavirus han sotmès a una sobrecàrrega professional, sobretot al personal mèdic en les diferents facetes, inclosos els treballadors de centres hospitalaris i dels CAP, però també a tot el professorat, que en condicions molt difícils ha hagut de bregar amb la covid-19, però també amb una situació desconeguda a les aules: les baixes de professionals, les classes telemàtiques i el retorn dels alumnes a les classes com una mesura per poder normalitzar la situació en altres àrees laborals. Aquesta tensió s'ha superat amb esforç, dedicació i, sens dubte, molta paciència. Quan hi ha una negociació, totes aquestes coses també s'han de tenir en compte i buscar un raonable equilibri. Encara s'hi és a temps.