Els referèndums català i escocès s'han situat en el centre del debat polític. A Catalunya i a Escòcia és obvi. Tots dos governs tenen a sobre de la taula sengles projectes perquè els seus ciutadans decideixin si volen ser un Estat independent. En el cas del president Carles Puigdemont, el seu compromís és celebrar-lo abans que s'acabi el setembre. La presidenta Nicola Sturgeon no ha assenyalat cap data, però ha parlat del segon semestre de l'any vinent i seria el segon després de la victòria del no el setembre de 2014. La política en totes dues nacions gira al voltant d'aquest esdeveniment i hi ha àmplies majories a favor d'anar a les urnes. En definitiva, de votar.

El tema ja forma part també de l'agenda europea. Aquesta setmana ha estat paradigmàtica de l'interès creixent que desperta al Parlament Europeu o en un parlament tan important com el de Westminster, a Londres, on s'ha constituït un grup de treball de sis formacions polítiques diferents. El primer ministre belga, Charles Michel, ha hagut de respondre a una pregunta parlamentària. És obvi que les insòlites condemnes pel 9-N han amplificat el tema a les cancelleries del món sencer. Què està passant a Catalunya?, s'interrogaven diversos diaris europeus desconcertats amb la sentència per una votació no vinculant.

Només Espanya, per ser més precisos, bona part dels partits espanyols, resten allunyats del debat. Tancada en el no-diàleg i en els tribunals com a única sortida. El Govern espanyol ha arribat fins i tot a impedir al Rei qualsevol acció encaminada a beneir una cosa tan senzilla com asseure's i parlar sobre el tema català. I d'això no fa tant de temps, només uns mesos. Potser no hauria arribat a bon port, però és un exemple més que l'actitud és d'entossudiment absolut. Un interlocutor recent de Mariano Rajoy, contrari a la independència, va sortir de la Moncloa entre desanimat, sorprès i desconcertat fa molt pocs dies: "Com pot pensar-se que amb uns milions al corredor mediterrani i a rodalies anunciats les properes setmanes, el conflicte pot reorientar-se?". Aquesta és exactament la situació.

El comunicat del PDeCAT d'aquest dissabte anunciant oficialment l'inici de la campanya a favor del sí en el referèndum en el termini d'una setmana va en la idea que l'Estat prengui consciència de la voluntat de dur-lo a terme. Com quan Esquerra va anunciar fa unes setmanes que havia reservat un milió d'euros per a la campanya a favor del sí. En les pròximes dates seran l'ANC i Òmnium els qui facin pública la seva posició. El temps passa ràpid i la voluntat catalana de dialogar amb Madrid persistirà fins a l'últim moment. Però més que mai en el que portem de legislatura, Puigdemont i Junqueras van junts en el seu gran compromís: que els catalans puguin arribar a votar.